Sortides familiars

Geocaching. Dolmen de Serra Cavallera

2009-01-25T01:20:00.000-08:00

El Dolmen de la Serra Cavallera és un monument megalític pertanyent al Neolític, destinat a funcions funeràries. S'atribueix a l'Edat de Bronze Mitjà (2700 a.C.). Està situat a la Serra Cavallera, abans anomenada Serra-Llosa o serra de la Llosa, a una alçada de 418 m. És el dolmen més septentrional dels coneguts fins ara en el megalitisme català.El Dolmen, que havia estat mig desplomat des del 1977, a causa d'excavacions incontrolades, ha estat redreçat entre finals del 2006 i principis del 2007. El projecte de restauració ha estat a càrrec del Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l'Arquitectura Rural i Tradicional (Geseart). Segons les indagacions d'aquest grup d'arqueòlegs el Dolmen va quedar descalçat arrel d'una excavació feta el 1961 i de posteriors buidatges de la cambra, que van afectar els fonaments de les lloses. L'any 1977 la llosa de llevant es va ensorrar i va quedar soterrada dins la cambra. La caiguda va tombar la coberta i el seu pes va fer una escletxa a l'altre lateral, que, no obstant això, va romandre dret. Sembla, a més, que van desaparèixer dos frontals que formaven part del Dolmen i no descarten que es puguin trobar entre les lloses del Dolmen.

Geocaching. Bellaterra Stop

2009-01-17T01:23:00.000-08:00

Trobat!!!

Nosaltres hi passem bastant sovint per aqui. Ens ha costat 3 cops per trobar-lo, tot i així el GPS ens dona un error de 6 metres.

Geocaching. Jerarquia Infernal

2009-01-17T01:18:00.000-08:00

Trobat!!!

El lloc es molt transitat amb gent amunt i avall, pero l'hem trobat a la segona.

Gracies.

Geocaching Misterio en el Oriente Express

2009-01-17T01:14:00.000-08:00

La zona oest del parc de Catalunya, al voltant de la masia de Can Rull, ha incorporat, durant el procés d'urbanització i enjardinament, un circuit ferroviaria com a element d'atracció per al públic i com a equipament per als serveis del parc.És un circuit de tres quilòmetres de llargada, de dos amples de via, amb vin-i-tres minuts de trajecte i tots els ingredients necessaris per a gaudir d'un viatge amè (un viaducte, sis túnels, etc.) fet que el converteix en un dels circuits més grans i atractius d'Europa.El Circuit Ferroviari del Parc de Catalunya va ser inaugurat el dia 6 de juliol de 1997 i ja és una activitat estable dins del parc de Catalunya. És també un element pedagògic que permet entendre el funcionament d'una màquina de vapor i la gestió d'una línia ferroviària.El circuit ferroviari disposa d'uns horaris fixos que permeten gaudir de les instal.lacions durant tots els caps de setmana i festius de l'any i incorpora la possibilitat de realitzar visites concertades per a grups, prévia reserva.

Reis 2009 a Sant Joan Despí

2009-01-05T00:24:00.000-08:00

L'astròleg Sadurní rebrà un any més a Ses Majestats al recinte firal (17 hores), on els nens i les nenes esperen, tot mirant el cel, l'arribada de Melcior, Gaspar i Baltasart. Després, des d'aquest matiex punt començarà una gran cavalcada per tots els barris de Sant Joan Despí.

Geocaching. Plaça Catalunya-Sabadell

2009-01-04T01:03:00.000-08:00

Trobat!!!
L'hem trobat a la primera i el parc ja el coneixem.
Gracies.

El parc de Catalunya ocupa una extensió de 43 ha., des de l'Eix Macià fins a Can Rull que inclou la masia de Can Rull. La part més propera a l'avinguda de Francesc Macià ja ha estat urbanitzada, s'hi ha construït el llac i s'hi han incorporat diversos serveis. Al parc hi ha dues escultures: "Arbre de ferro" d'Antoni Marquès, situada al centre del terreny, i "A de barca" de Joan Brossa, a la gespa del costat del llac. A l'entrada pel carrer de Lluís Companys hi ha una zona de jocs infantils amb gronxadors, tobogan, etc.A la zona de Can Rull s'hi ha construït un circuit de tren en miniatura , amb l'estació al costat de la masia de Can Rull, una casa basilical amb vestigis arquitectònics del segle XV. A la font de Can Rull hi ha una zona de pícnic amb una font d'aigua de mina. A la part més alta del parc hi ha l'observatori astronòmic. És un edifici municipal gestionat per l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, entitat de gran prestigi en el món científic i amb gran nombre de socis. Hi ha una exposició permanent, una biblioteca i el telescopi privat més gran d'Europa. Es fan sessions públiques d'observació a hores convingudes. Té un auditori per a 40 persones.

Geocaching. Fontsanta

2008-12-28T08:49:00.000-08:00

El Parc de la Fontsanta està situat a la part alta del terme de Sant Joan Despí, al costat de TV3, i pren el seu nom de la riera d'aigua sobre la qual ha nascut.Al parc se celebren les Festes de Carnaval, el Dia de la Truita, diversos Actes de la Festa Major (juny), animació infantil (juliol), el Racó de música i cinema al parc (juliol i agost) i l'Onze de Setembre. S'hi fan, a més, competicions de ping-pong, voleibol i bicicletes i la Cloenda dels Jocs Escolars.

Geocaching. Citilab-Cornellà

2008-12-28T08:37:00.000-08:00

Cornellà de Llobregat 41° 21′ 50″ N, 2° 4′ 36″ E és un municipi de la comarca del Baix Llobregat.
Està situat al marge esquerra del riu Llobregat i el seu terme municipal limita amb els de Sant Boi de Llobregat i el Prat de Llobregat al sud, l'Hospitalet de Llobregat a l'est, Sant Joan Despí a l'oest i Esplugues de Llobregat al nord.

Visita al Circ Raluy

2008-12-27T00:12:00.000-08:00

Avui hem estat al Circ Raluy a Barcelona, ens a agradat molt, ens ho hem passat d'alló més bé, sobretot les nenes. Tots pintats i amb aquella vestimenta feien goig. Tot aixó ha sigut possible gracies a una amiga que es diu Esther, moltes gracies!!!

Geocaching. Miranda d'en Puntes

2008-12-23T08:29:00.000-08:00

Hola, sóc a la miranda d'en Puntes. I a on punyetes és? Doncs es una miranda o glorieta situada al capdamunt del Ramassar i des d'on es pot veure el Vallès a ran de plana. Abans s'hi anava d'excursió, a peu. Eren temps de fontades i parar la fresca. Ara l'espai ha quedat aïllat pel trinxat de la ronda nord. Al seu costat hi ha els quaranta pins. No els he comptat mai, però és una pineda singular, on els tudons fan estada. Amb el pas dels anys i que la gent s'ha motoritzat, l'espai ha estat molt degradat per tota mena de brutícia produïda per gent incívica. També és un punt de trobada nocturna per a parelles fogoses disposades a fer servir totes les marxes. Des d'aquí podem veure el castell de la Roca al fons, amb el Mogent de coixí i l'autopista amb la gran caixa recaptadora del peatge. Tenim la ronda Nord, la Torreta i el pla del Ramassar, on abans hi havia vinyes i ara tot és ciment. Un seguit de muntanyes l'envolten des del Montseny fins al Tibidabo. És terme de la Roca. La singularitat d'aquesta construcció és que es va fer tan sols per gaudir del paisatge sense cap altra pretensió. La va fer la família Puntes, amos i senyors de totes aquelles terres. A Granollers queden vestigis d'aquesta família, com la casa de can Puntes, al carrer santa Elisabet, on fins fa poc hi havia l'escola de música del Mestre Ruera, però també tenien altres possessions a Vilanova del Vallès. La miranda també ha estat malmesa amb pintades de tota mena i l' Ajuntament de la Roca va fer-hi una intervenció pintant-la de blanc i canviant-li tota la fesomia original. Però no se sap com, de la nit al dia, la seva cúpula ha estat pintada de color vermell i taques blanques i s'ha transformat en un gran bolet on fan estada tots els barrufets perduts del Vallès.

Geocaching. Vilanova

2008-12-23T08:17:00.000-08:00

El terme de Vilanova del Vallès 41° 33′ 19″ N, 2° 17′ 11″ E està en el límit, en direcció Sud-Est entre les comarques del Vallès i el Maresme, i està disposat segons la direcció Nord-Est, Sud-Oest del riu Mogent seguint la mateixa direcció que la Serralada Prelitoral.
Els turons més prominents són els Turons de Céllecs (Turó de Mataró 504 m., Turó del Castell 530 m. junt al Poblat Ibèric, Turó Rodó 516 m., Turó de les Encontrades 530m., i el Turó de Can Tarascó de 483 m.) que estan al límit Est del Terme municipal en la Serralada Prelitoral. Aquesta cadena de muntanyes permet l'accés al terme de Vilanova a través del Coll de Parpers en el terme de la Roca, i a través del Coll de Font de Cera situat entre els termes d'Alella i Vallromanes.
Aquesta zona muntanyosa aporta les seves aigües a la conca del riu Mogent a través dels torrents de Cal soldat, de Can Pei, del Contravent i de les Ginestelles.
La vall del riu Mogent caracteritza a la depressió del Vallès i ha estat el pas de migracions poblacionals que s´han produit al llarg del temps. És en aquest encreuament de camins, del Masnou a Granollers i de Sant Adrià a la Roca que ha crescut el nucli de Vilanova del Vallès.

Geocaching. Togores

2008-12-21T08:00:00.000-08:00

Togores 41° 34′ 5.09″ N, 2° 7′ 24.12″ E és un nucli de població del municipi de Sabadell, al Vallès Occidental. El 2005 comptava amb 36 habitants censats.

Geocaching. Mercat Central

2008-12-21T07:54:00.000-08:00

Sabadell 41° 32′ 54.93″ N, 2° 6′ 27″ E és una ciutat de la comarca catalana del Vallès Occidental, de la qual és actualment cocapital (juntament amb Terrassa). És la segona ciutat en població de la seva comarca i la cinquena de Catalunya, amb 201.712 habitants el 2007. L'existència del nucli de població en si es remunta com a mínim a fa 3.500 anys, com ho demostren troballes arqueològiques a la zona de Can Roqueta i Can Gambús.
La ciutat va ser pionera en la revolució industrial a Catalunya dins el sector tèxtil, i a mitjans del segle XIX es convertí en la ciutat llanera més important de l'Estat Espanyol, rebent el sobrenom de la Manchester catalana. Encara avui en dia es poden veure nombrosos vapors, la majoria dels quals han estat reconvertits en seus de serveis socials com ara biblioteques o l'Àrea de Joventut. Aquesta herència tèxtil va deixar un marcat caràcter industrial a la ciutat que encara és present avui en dia. Al llarg de les últimes dècades, Sabadell s'ha anat diversificant vers el sector serveis, amb l'aparició i desenvolupament de diverses empreses sabadellenques.

Geocaching. Panoràmica Puig Rodó

2008-12-21T07:45:00.000-08:00

Iniciarem la ruta al capdamunt de la urbanització de Les Marines. Per arribar-hi, cal prendre el trencall que, des del quilòmetre 16,2 de la carretera de Castellar a Sant Llorenç Savall, s’enfila vers aquesta urbanització. Pujarem pels costaruts carrers fins a assolir la part alta del carrer de les Baumes on deixarem el cotxe, al costat d’una caseta de la companyia elèctrica. Comencem a caminar pel carrer més enlairat de la urbanització -camí del Daví- en direcció a ponent. De seguida deixarem les cases enrera i el camí asfaltat esdevindrà una pista de terra.
10 minuts: arribem a un collet amb una cruïlla de pistes. Prenem la de l’esquerra que ressegueix la carena en direcció est. Set o vuit minuts més tard la pista es bifurca: seguim per la de la nostra esquerra que de seguida esdevé un menut corriol carener que s’enfila fins el cim del Puig Rodó.

25 minuts (15 minuts): Puig Rodó. La panoràmica sobre la Vall de Mur, a ponent, és extraordinària. Els menuts camps de conreu dels masos del Dalmau i del Daví destaquen enmig de l’espès bosc que cobreix l’enorme clotada, tancada per les cingleres que baixen de l’imponent massís de Sant Llorenç del Munt.

Excursió amb peques a la Mola

2008-10-11T07:13:00.000-07:00

La Mola 41° 38′ 28.16″ N, 2° 1′ 8.57″ E és el punt culminant del massís de Sant Llorenç de Munt i del Vallès Occidental amb els seus 1.101,9 m d'altitud[1]. Al seu cim es troba el Monestir romànic de Sant Llorenç de Munt.
Està situat dins la Serralada Prelitoral entre la riera de les Arenes i el riu Ripoll, dintre del terme municipal de Matadepera i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Separa les conques del Llobregat i el Besòs. D'altres poblacions properes són Terrassa, Castellar del Vallès, Mura, Sabadell i Sant Llorenç Savall.
Format per conglomerats presenta un relleu característic format per una successió de cingles combinats amb franges de relleu més suau que corresponen a una alternança de capes de sediments amb diferent resistència a l'erosió. Les capes dures s'erosionen més lentament i en el seu retrocés poden deixar testimonis en forma de monòlits com el Cavall Bernat o la Castellassa de Can Torres, visibles des de bona part de la plana vallesana, i el conegut com a Cova del Drac on la llegenda medieval situa el cau d'un d'aquests animals mitològics. Com a tot el massís, les coves i avencs són habituals (cova del Manel cova del Frare, avenc de can Pobla).

La Mola és un cim molt amenaçat per la pressió humana, la proximitat a un àrea tan poblada com el Vallès, el monestir del seu cim i la possibilitat d'accedir amb cotxe a més de 800 m fa que sigui molt visitat, però hi ha un aspecte encara més agressiu sobre el medi natural: les construccions de les urbanitzacions de Matadepera s'enfilen fins els 700 m d'altitud, a les portes de la primera cinglera. I aquestes construccions no són herència del passat, hi ha construccions recents (2005) sota el Cap de Mort i la Roca de les Onze Hores.

Castell de Clasquerí

2008-10-04T07:03:00.000-07:00

El castell de Castellar, conegut també amb el nom de castell de Clasquerí o dels Clasquerí, està situat a la riba dreta del Ripoll en un turó envoltat arreu per barrancades que el fan de difícil accés.El castell té planta trapezoïdal, dues torres i un pati central, amb un pou i les escales per accedir al primer pis. Dues ales afegides i una torre a l’angle el tanquen. L’edifici té planta baixa i dos pisos. L’aspecte actual del castell és el resultat de les reformes fetes per Guerau de Clasquerí el 1335. I també per les que es van fer a finals del segle XIX i inicis del XX. Han quedat poques restes del seu origen altmedieval, entre les que es troben l’arc d’entrada de mig punt. Dins el conjunt es troba la capella de Santa Bàrbara, d’una sola nau i estil gòtic, amb absis de planta de mig decàgon i elevat a l’exterior amb merlets petits i esglaonats. Té pintures del barceloní Pere Serafí (1548).El primer document que es coneix que parla del castell està datat l’any 1010, tot i que hi ha alguna referència anterior (912) al castrum kastellare, que no se sap ben bé si és el castell o la unitat territorial que ha donat lloc a Castellar. El castell ha passat pel domini de la família dels Montcada, fins que fou primer cedit a Pere de Clasquerí (1310), i finalment comprat per Guerau de Clasquerí. L’actual propietari és descendent de la família Clasquerí, i els Meca i els Sentmenat, que s’hi emparentaren als segles XVI-XVII i XVII-XIX.

Geocaching. Caldes de Montbui

2008-09-21T06:53:00.000-07:00

Caldes de Montbui 41° 37′ 58″ N, 2° 10′ 3″ E és un poble que situat a poc més de 25 km de Barcelona, gira des de temps remots entorn de l'aigua calenta. Té el privilegi de ser el primer poble termal de Catalunya i de posseir les termes romanes més ben conservades de la Península Ibèrica. Aquest atractiu es completa amb altres al·licients que fan de la vila termal un centre turístic, cultural, esportiu, i natural. Disposa d'una bona situació geogràfica, un clima suau i unes aigües que broten a 76ºC de temperatura, una de les més elevades d'Europa i amb més d'1.000.000 de litres diaris. Aquestes estadístiques han configurat la vida d'aquesta població de 15.536 habitants segons el cens de l'any 2004.
El centre del casc antic està situat a la plaça de la Font del Lleó, seu del Ajuntament, les termes romanes, i la Font del Lleó. La plaça comparteix protagonisme amb la Plaça del Canaletes, situada entre el carrer Major i el de Pi i Margall, on realment està situat el cor comercial i social de la població.
Caldes de Montbui està en la comarca del Vallès Oriental al límit amb el Vallès Occidental, creix en part sobre la plana i en part sobre la serralada septentrional que tanca la comarca vers el nord (el pic del Vent o de Sant Sebastià, i el Farell, de 805 m.). És travessat, de nord a sud, per la riera de Caldes, que envolta la població i conflueix amb diversitat de torrenteres. Però, sens dubte, el més destacat de la seva hidrologia són els seus afloraments d'aigües minerals i termals, condicionats per les fractures i plegaments propis de la seva geologia particular. Amb presència econòmica dels tres sectors de producció segueix, però, progressant la general tendència cap a la terciarització professional i un abandonament sistemàtic del treball agrícola. No es aliena a aquesta inversió econòmica la revitalització de la funció balnearia, i conseqüentment també turística, de la vila.

Festa Major del 11 al 15 Setembre

2008-09-15T06:35:00.000-07:00

Diada 11 de Setembre

2008-09-11T06:25:00.000-07:00

L'Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, es commemora la caiguda de Barcelona després de mesos de setge en 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la que els Borbó (amb el seu candidat, el futur Felip Vè) i els Austries (amb el arxiduc Carles) lluiten per tota Europa per la corona d'Espanya, on va tenir caràcter de guerra civil perquè n'hi ha partidaris dels dos candidats en tot el territori, encara que majorment concentrats els del Borbó al Regne de Castella i els de l'austríac a la Corona d'Aragó. Amb la victòria del Borbó, s'implanta un sistema polític uniforme, derogant-se els privilegis nobiliaris i els sistemes legals provinents dels diferents Regnes medievals que formaven Espanya. Per això, l'11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.
El Parlament de Catalunya, l'any 1980, va declarar-la institucionalment com a festa nacional de Catalunya. L'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia de 2006 declara: "Catalunya, definida com a nacionalitat en l'article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l'himne". L'article 8.3 estableix: "La festa de Catalunya és la Diada de l'Onze de Setembre".
Les entitats i els partits polítics tradicionalment fan ofrenes florals, tant a Barcelona com a la resta del Principat, als monuments de Rafael Casanova (1660-1743) que va morir 30 anys desprès en Sant Boi de Llobregat on va seguir exercint com a advocat, i Josep Moragues i Mas (1669-1715) que va ser executat pel delicte de rebel·lió.
Les organitzacions i grups independentistes també presenten ofrenes al Fossar de les Moreres, on foren enterrats els defensors morts durant el setge de la ciutat.
Al llarg del dia hi ha manifestacions, concerts i s'organitzen parades informatives amb un caire reivindicatiu o festiu. Molts ciutadans pengen banderes catalanes o estelades en llurs balcons.
També es canta l'himne de Catalunya, Els Segadors.

Geocaching. Sant Sebastià de Montmajor

2008-09-07T06:18:00.000-07:00

Sant Sebastià de Montmajor, al Vallès Oriental, està situat entre les muntanyes de Gallifa i del Farell. És un dels exemples que s'han conservat de sagrera medieval.
L'alou de Sant Sebastià de Montmajor està documentat des del 1065, i el 1098 ja pertanyia al monestir de Sant Cugat. Durant els primers temps de repoblació, algunes parcel·les de terra van ser donades a l'orde de Sant Benet. I amb l'auspici d'aquest orde es van fundar parròquies com la de Sant Sebastià de Montmajor. Aquestes parròquies, en beneficiar-se dels acords de pau i treva, van donar lloc a petits nuclis de poblament. El 1216, el bisbe de Barcelona va confirmar la donació de Sant Sebastià a l'església de Caldes. Al cap de molts anys, el 1868, va ser declarada parròquia independent i li van ser agregades cases de la parròquia de Gallifa com Ginestós, Salví, Montbou o Oller, entre d'altres. L'església consta d'una sola nau de volta de canó, amb un gran absis quadrangular. El transepte presenta absidioles semicirculars. Al creuer hi ha el campanar de planta quadrada, de dos pisos.

Geocaching. Gorg d'en Pèlags

2008-09-07T06:09:00.000-07:00

El Gorg d'en Pèlags, és un petit gorg situat a les afores de Caldes de Montbui, on antigament i quant no hi havia piscina municipal la gent del poble shi anava a banyar.

Un lloc digne per veure, llastima que ens vam deixar la càmara de fotos i no vem poder fer fotos. Pero segurament algun altre dia i tornarem.

Geocaching. Pic del Vent

2008-09-07T05:48:00.000-07:00

Pic del Vant, situat a la muntanya del Farell, molt malmesa per les pedreres i urbanitzacions. No obstant això el recorregut passa per indrets de camps i bosc. Al cim, magnífica panoràmica del Vallès, Collserola, serra de Marina, Montseny, Sant llorenç del Munt, Bertí, Port del Compte, Puigmal.

Geocaching. Puig de la Creu

2008-09-06T04:32:00.000-07:00

Ja hi haviem pujat, pero i vam tornar a pujar per trobar el catxé i el vam trobar.

Geocaching. Sant Salvador

2008-09-04T04:24:00.000-07:00

L'Església de Sant Salvador es va començar a construir l'any 1955. El seu dissenyador, arquitecte de l'entorn de Gaudí i influenciat pel noucentisme, que és autor de diversos edificis religiosos, utilitza un llenguatge arquitectònic i decoratiu propi del romànic.L'església té un campanar de planta quadrangular i alçat prismàtic; un claustre i un porxo d'ingrés. Els capitells de la majoria de les columnes estan decorats per Camil Fàbregas i Dalmau.

Geocaching. Pou de glaç St Oleguer

2008-09-04T04:18:00.000-07:00

El pou de glaç de Sant Oleguer, també conegut com a pou d'en Bruguera, es troba documentat als segles XVII i XVIII. Va ser construït poc abans del 1678 per Domènec Bruguera, pagès sabadellenc.És un testimoni de la importància que prengué la indústria del gel natural durant aquests dos segles. El pou fou originalment de propietat privada i, en data no precisada, el pou va passar a ser explotat pel Comú de Sabadell.És una edificació cilíndrica, encaixada al sol aprofitant la inclinació del terreny, amb una coberta octogonal que és l'únic element que es veu des de l'exterior. Ha estat restaurat l'any 1995.E El pou és una edificació cilíndrica, de 8,80 metres de diàmetre interior i amb una alçada d'11 metres. El gel s'hi emmagatzemava durant l'hivern i, amb l'arribada de la calor, es descarregava progressivament segons la demanda.

Geocaching. Fontsanta II

2008-09-03T04:02:00.000-07:00

El Parc de la Fontsanta està situat a la part alta del terme de Sant Joan Despí, al costat de TV3, i pren el seu nom de la riera d'aigua sobre la qual ha nascut. Fa molt de temps, on ara hi ha situat el parc hi hagué un abocador. Avui dia, una gran esplanada arbrada i un conjunt de plataformes i terrasses a diferents nivells són els elements principals del parc de la Fontsanta. Gairebé tots els seus espais són oberts, pensats per a activitats de joc i passeig. Es pot dividir en dues zones diferents. Per una banda, l'esplanada del sector sud, i per una altra les terrasses. Una d'elles, situada al costat de la piscina, conté un àrea de picnic. Una curiositat sobre aquest parc és que, en un dels seus racons, creix una flora i una fauna pròpies, a causa de l'aigua que hi aflora al voltant i que fa que hi existeixi un biotop especial.

Geocaching. Torre de L'aigua

2008-08-29T03:41:00.000-07:00

La Torre de l'Aigua 41° 33′ 18.44″ N, 2° 6′ 46.92″ E de Sabadell és, segurament, l'edifici més emblemàtic de la ciutat, fins al punt de ser-ne el símbol identificatiu.S'aixeca a la banda est de la ciutat, gairebé al cantell mateix de la riba del riu Ripoll, prop de la carretera de Caldes de Montbui.Es va acabar de construir el 1918, i va entrar en funcionament 4 anys més tard, el 1922, per tal de solucionar els problemes de subministrament d'aigua que el creixement demogràfic de la segona dècada del segle XX havia propiciat. L'objectiu: acumular l'aigua extreta dels pous del riu Ripoll.La va planejar l'enginyer sabadellenc Francesc Izard i Bas. Va ser realitzada, però, segons un projecte de Lluís Homs Moncusí i amb la direcció d'obres de l'arquitecte municipal Josep Renom i Costa.Estructuralment, remet als models alemanys. Dins l'arquitectura local, és significativa pel fet que es tracta d'una de les primeres construccions realitzades amb formigó armat. Està constituïda per vuit pilars, disposats en forma de tronc de piràmide, i estan units pels diferents trams de l'escala helicoïdal que hi dóna accés. Els pilars sostenen el cos elevat, de secció octogonal i cobert per un xapitell de vuit plements. Al damunt del dipòsit hi ha el mirador, amb una obertura a cada costat, de forma rectangular amb la part superior lleugerament arquejada, i protegides per balcons de ferro. Uns equips de bombes hi pugen l'aigua dels pous del riu. Des del nivell a pla d'entrada fins dalt, sobre la bolla que corona la cúpula, té 50 m. Té una capacitat de 293,5 m³.L'escassedat d'aigua a la ciutat vingué motivada per varis factors: el desenvolupament de l'industria, i l'augment de població, a causa de l'annexió de la Creu Alta a la ciutat, el decrement en la mortalitat, i la immigració.La torre va deixar de funcionar com a tal el 1967. Des de l'any 2000, compta amb il·luminació nocturna. És un dels 100 "Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya”.

Geocaching. Montfalcó Murallat

2008-08-17T03:31:00.000-07:00

Montfalcó Murallat 41° 41′ 19.75″ N, 1° 20′ 22.44″ E és una entitat de població del municipi de Les Oluges a la comarca de la Segarra, aturonat damunt la confluència del Sió i del seu afluent per l'esquerra, la riera de Vergós.Les quinze cases del nucli, construïdes en forma compacta al voltant d'una plaça on conflueixen els vessants de les teulades, i l'església parroquial de Sant Pere, és un dels millors exemples a Catalunya de vila closa, és a dir, de població protegida per muralles, sense edificacions extramurs. És un tipus de població típic de l'època antiga i de l'edat medieval.Era de la jurisdicció del duc de Cardona.

Turisme per Pujalt

2008-08-17T01:13:00.000-07:00

Pujalt 41° 43′ 6″ N, 1° 25′ 18″ E és un municipi situat a la comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Segarra. El nom deriva de "Puig Alt", turó on es recolza el poble, a 773 m. d'alçada. El poble creix al solell del Castell de la Mota, que corona el poble.

El municipi actual de Pujalt el formen cinc pobles: Pujalt, L'Astor, Conill, La Guàrdia Pilosa i Vilamajor. Pujalt i els seus nuclis conserven de l'època medieval portals de muralla, passos coberts, esglésies romàniques i gòtiques, carrers costeruts i restes de castells. De la nostra història recent trobem importants vestigis del Campament d'Instrucció de l'Exèrcit Popular de 1938.

Geocaching. Parc de Sant Eloi

2008-08-16T03:24:00.000-07:00

El parc de Sant Eloi té els seus orígens a principis de segle XX, quan un grup de ciutadans s'uneix l'any 1913 en l'Associació d'Amics de l'Arbre, que es plantejava com a objectiu la plantació d'arbres a la serra de Sant Eloi amb la voluntat de convertir-la en el gran parc de la ciutat. L'ermita que es troba al Parc la va fer construir l'argenter targarí Simó Canet al segle XIII en honor a Sant Eloi, patró dels orfebres.Amb els pas dels anys el Parc de Sant Eloi s'ha anat convertint en un gran parc d'amples passejos de pins, alzines i oliveres, espai d'esbarjo per a tothom, racons on predomina la bellesa clàssica del jardí llatí, racons d'estil romàntic on la mà de l'home intenta dissimular-se entre les obres de la natura, camins que baixen serpentejant entretingudament per la vessant de la muntanya, museu a l'aire lliure de tot allò que fa referència a la indústria i a l'agricultura tradicionals amb una immensa premsa d'oli, trulls de molí d'oli, una premsa de vi, un molinet de vent, una segadora fabricada a la Indústria Trepat de Tàrrega i un tractor Fordson de 1917 que va ser el primer de treballar les terres de l'Urgell.
Des dels miradors de la serra de Sant Eloi, que aprofiten antigues torrasses construïdes durant les guerres carlines del segle passat, s'observa una interessant panoràmica de Tàrrega. El primer que observem és la via del tren de la línia de ferrocarril Barcelona-Manresa-Lleida, el carrer del Segle XX amb l'edifici modernista de cal Maimó, amb una torreta acabada amb punxa al xamfrà i ornamentacions neogòtiques a la façana, que ens recorden l'arquitectura de Puig i Cadafalch; i la farinera Balcells, edifici exponent de l'arquitectura industrial modernista i construït durant els anys 20.

Geocaching. Montblanc "Sant Josep"

2008-08-15T03:19:00.000-07:00

Montblanc 41° 22′ 38″ N, 1° 9′ 50″ E és la capital de la comarca de la Conca de Barberà. Té el títol de Vila Ducal des de 1387.El nucli antic fou declarat Conjunt Monumental i Artístic el 1947.El 1998 les pintures rupestres del terme foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO com a jaciment de l'Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica.

Geocaching. La Fita Alta

2008-08-13T03:12:00.000-07:00

La immensa plana d'Urgell, antigament seca i àrida, va canviar radicalment d'aspecte des que, a mitjan segle XIX, s'hi construí el canal d'Urgell, veritable artèria vital d'aquestes contrades. L'itinerari proposat condueix a la serra del tossal de les Tenalles i a la Fita Alta, cim de modesta altitud que és, però, el sostre de la comarca i un bon observatori de la plana d'Urgell i la seva rodalia. Des d'allà es pot admirar la magnífica labor de transformació realitzada pels pagesos d'aquesta terra amb l'ajut de nombroses sèquies. L'itinerari s'inicia a Sidamon, al peu de l'autovia A-2 entre Mollerussa i Lleida, en el seu punt km 480. Els punts d'interès són ell canal auxiliar d'Urgell, sota el tossal de les Tenalles i la Fita Alta.

La Baronia de Maldà

2008-08-11T09:09:00.000-07:00

El Sender de la Baronia de Maldà (PR-C 57) és un sender de petit recorregut de 15,250 km i de caràcter circular, adaptat per a excursions a peu i en bicicleta de muntanya. El sender discorre pels municipis de Sant Martí de Riucorb, Maldà i Belianes, passant pel Vilet, el camí de Llorenç, i Maldanell. El sender ofereix unes atractives vistes de la Vall del Corb, amb els seus camps d'olivera, d'ametllers i de vinya. En el recorregut hi ha cinc molins de farina de l'època feudal: el Molí del Fontova (s. XVIII), el Molí Rusquet (s. XIII-XIV), el Molí de la Torre (s. XII-XIII), el Molí de la Sinoga (s. XII-XIII) i el Molí de l'Horta (s. XIII).
El sender de la Baronia de Maldà és un sender de dificultat baixa, apte per a tots els públics. El temps estimat per completar aquest itinerari és d'unes 4 hores per a les excursions a peu i d'una hora per a les excursions en bicicleta.

Geocaching. Santuari del Tallat

2008-08-07T03:01:00.000-07:00

El santuari del Tallat 41° 28′ 55″ N, 1° 8′ 15″ E es troba situat al cim d'un turó de 787 metres d'altitud de la serra del mateix nom, al límit de les comarques de l'Urgell i la Conca de Barberà. La seva silueta de pedra blanca és visible des de molts llocs de les comarques properes. Fou fundat el 1354 per un grup de devots de la parròquia de Rocallaura. Fou priorat de Poblet. La imatge de la Mare de Déu del Tallat, d'alabastre de color negre, es troba en un cambril a l'església de St. Llorenç, a Rocallaura. El lloc constitueix un impressionant mirador de la zona. S'accedeix al santuari a través d'una carretera de 3,2 km que enllaça amb la carretera comarcal LP-2335, un trencall de la C-14 Tàrrega-Montblanc entre les poblacions de Belltall i Solivella, en plena Ruta del Císter.

Geocaching. Les pedritxes

2008-07-16T02:52:00.000-07:00

Els turons de la Serra de les Pedritxes, al Vallès Occidental, delimiten els termes de Matadepera al Nord amb el de Terrassa al Sud. En direcció Oest surt la Serra del Troncó, els contraforts de la qual arriben fins el Pla del Bonaire pel sud, i fins a les Foradades i la Serra de l’Obac pel nord. Enels seus vessants hi ha els Torrents de la Fontalba, després convertits en Torrent de Can Bogunyà, el Torrent Mitjer i el de Can Amat. A l’obaga hi ha el Torrents de la Font del’Albert i el de la Font del Troncó.

Geocaching. La Tartana

2008-07-16T02:23:00.000-07:00

Aquest racó de Matadepera és l’entrada del Parc per llevant. Per aquí passen els antics camins que porten a Castellar del Vallès i a Sant Llorenç Savall. Aquesta font, indiscutiblement associada al conjunt de la masia de can Solà del Racó és una excel·lent mostra d’arquitectura rural, és coberta amb volta d’arc rebaixat i presenta paredat irregular de pedra vista. Actualment és una agradable zona de pícnic amb la font que brolla, especialment en èpoques de pluja. La seva aigua passa per l’interior així que per beure’n cal una canaleta que s’ha d’introduir a un forat.

Geocaching. Torre Marimon

2008-07-15T01:55:00.000-07:00

La finca de Torre Marimon té 92,132 ha. El paisatge actual de la Torre Marimon està constituït per un mosaic agroforestal, on es combinen medis forestals humits i àrids, amb conreus de regadiu i secà. Dins la finca trobem representats els dos elements geomorfològics que caracteritzen la plana vallesana, les planes al·luvials i els serratalls interfluvials. Les planes al·luvials, per les seves característiques edafològiques i hidrològiques, són les àrees biològicament més productives, i per tant les terres agrícoles més fèrtils del Vallès. Dissortadament la major part de la superfície al·luvial de la comarca ha estat intensivament edificada durant els darrers 40 anys, la qual cosa accentua l’interès de conservació de les àrees que no han estat urbanitzades

La plana al·luvial de la Torre Marimon, a més d’incloure bona part de les terres agrícoles més fèrtils del terme de Caldes, inclou una important superfície forestal, amb un bosc relativament ben desenvolupat. En el sector del serratall interfluvial de la finca hi ha una considerable superfície de vinya i d’olivera, conreus representatius dels secans vallesans, que acullen una flora i una fauna peculiars i que hores d’ara es troben en una situació d’extrema precarietat dins l’àmbit comarcal.

Geocaching. Castellar Vell

2008-07-09T01:29:00.000-07:00

El lloc ja el coneixiem, pero ha valgut la pena ja que em localitzat el catxé i una Geocoin.

Geocaching. Cap colobra per aqui?

2008-07-07T01:16:00.000-07:00

El torrent de Colobrers també és conegut amb el nom de torrent de la Tosca o de Can Pagès, i és un dels espais més valorats del rodal sabadellenc.
Té uns 6 km de longitud. Neix a la serra del Vent, de Castellar del Vallès, travessa el pla de la Bruguera i, en entrar al terme de Sabadell, s’encaixa al terreny tot formant unes ribes alteroses i abruptes. Gairebé al final del recorregut passa entremig de Can Garriga i Can Pagès i desguassa al riu Ripoll prop del pont de Castellar.
L’aigua que aporta el torrent procedeix de la font de Can Moragues i també dels diferents i rics aqüífers de la zona. Part d’aquesta aigua es capta en una mina i es condueix per galeries subterrànies, recs i fins i tot un petit aqüeducte. Els destinataris són encara els quatre propietaris de l’entorn que se la repartiren l’any 1856: els Pagès, els Garriga, els Moragues i els Barata.
L’espectacularitat de l’indret és deguda en part a les espècies vegetals, que hi són exuberants. Entre la vegetació de bardissa, destaca la vidalba, l’heura, l’arítjol i l’esbarzer. Pel que fa als arbres de ribera, hi abunden els pollancres, els saücs i els plàtans plantats, al costat de diferents esquelets d’oms afectats per una plaga de fongs. Els joncs, el càrex, els creixen/créixens, la sarriassa, les falgueres, les heures i la cua de cavall són algunes de les espècies de ribera que més hi creixen. Pel que fa a la fauna, hi són freqüents el pit-roig, el cargolet, l’oriol, el rossinyol i fins i tot algun esparver. Però també el toixó, la fagina, els ratolins i les musaranyes, al costat de la granota verda, la reineta, el gripau, la salamandra i el vidriol. Tanmateix, els invertebrats hi són els éssers més abundants.
L’any 1981 aquest torrent va patir un malaurat vessament de fuel que va fer perillar notablement la biodiversitat de l’indret. Finalment es va poder aturar la “marea negra”, però les restes de material químic no van acabar de desaparèixer fins ben bé deu anys després.
El 1991 el departament de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Sabadell va crear l’Escola Taller de Medi Ambient La Salut. Els joves que hi van treballar es van dedicar, en part, a netejar i arranjar el torrent de Colobrers i la font i la bassa de Can Moragues. Van construir unes passeres i van barrar accessos per delimitar un únic traçat, amb la intenció d’estalviar erosió innecessària. També van publicar un itinerari.

Geocaching. Un passeig x Castellar

2008-07-03T00:50:00.000-07:00

A dia d'avui ens possem en marxa per buscar el nostre primer catxé. Em començat per un multicatxé, pero ens ha anat bastant be i ens a agradt moltissim.

Castellar del Vallès 41° 37′ 3″ N, 2° 5′ 17″ E és un municipi de la comarca del Vallès Occidental.
Es localitza a 7 km de Sabadell i 11 km de Terrassa, les dues capitals comarcals. Limita amb els municipis de Sant Llorenç Savall, Matadepera, Terrassa, Sabadell i Sentmenat. El seu codi postal és 08211.
El terme municipal té una extensió de 44,9 km² i una població de 20.579 habitants distribuïts en diversos nuclis (densitat de població 429,3 hab./km²). El principal d'aquests nuclis concentra un 80% de la població, mentre que la resta es distribueixen entre el nucli agregat de Sant Feliu del Racó, diverses urbanitzacions i masos disseminats.

La recerca del tresor al segle XXI

2008-07-02T00:41:00.000-07:00

La recerca del tresor al segle XXI
L'ús de les noves tecnologies i l'afició a la muntanya es combinen en un joc que guanya adeptes
Les activitats relacionades amb la muntanya tenen cada dia més adeptes. Són, sens dubte, una forma d'oci barat, estimulant i que enganxa, al qual també han sucumbit les noves tecnologies creant un joc a mitjan camí entre l'esport i l'aventura. Es tracta de la recerca del tresor versió segle XXI, i es coneix amb la paraula anglesa geocaching, que significa una cosa així com 'trobar amagatalls en la naturalesa'. La base és simple: una persona amaga un objecte, anota les coordenades, les publica en un portal web i repta els excursionistes a trobar-lo amb l'ajuda d'un GPS en un amagatall que pot estar en qualsevol part del món.
Algú amaga un tresor
El joc comença quan una persona amaga un objecte en un lloc i en publica la localització en coordenades (longitud i latitud) en una pàgina web creada a l'efecte. Una de les més populars anuncia més de 8.000 tresors amagats en 210 països, classificats de tal forma que es pot triar la regió o la comunitat on es vol buscar. El tresor pot prendre formes molt diverses, però sempre disposarà d'un llibre de visites. De fet, aquest pot ser en si mateix l'objecte de la recerca i el guanyador hi pot afegir un comentari. Però també pot ser una moneda, un llibre, un dibuix o fins i tot, en "partides" de nivells molt alts, objectes de valor: una entrada a un concert, programes informàtics, un aparell electrònic... encara que l'experiència diu que en aquesta activitat el millor regal és haver aconseguit arribar a on marcava la creu.
Per tal que els altres ho busquen
Com en tots els jocs, en el geocaching hi ha diferents nivells. Els que s'inicien en l'aventura poden buscar una de les rutes senzilles, que són la majoria, cap a un punt assequible on descobrir el tresor. Aquests reptes són veritables excuses per a convertir una excursió familiar en alguna cosa especial i educar així en l'oci alternatiu els més joves.
A mesura que el participant es familiaritza amb l'estratègia i el maneig del GPS, i també amplia la seua experiència en el senderisme i en la muntanya, pot arribar a llocs més difícils que exigeixen escalar, caminar durant llargues jornades, dominar habilitats espacials d'interpretació de mapes i fins i tot fer incursions espeleològiques.El joc pot veure's complicat també per la manera de plantejar la incògnita de l'amagatall. Hi ha diferents modalitats: potser les coordenades només marquen el punt neuràlgic des d'on s'han de seguir una sèrie de pistes naturals o només porten a un primer amagatall que anuncia el següent.
I ho troben
Per a aconseguir el tresor és bàsic interpretar les coordenades, perquè aquesta és l'essència del joc, però no s'han de menysprear altres elements que també serveixen de gran ajuda, com ara mapes topogràfics, brúixoles, telèfons mòbils, calçat còmode, roba de pluja, cantimplora... i el sentit comú. Cal ser conscient que les distàncies sobre el paper on es marca la X amb les coordenades es veuen en línia recta, però la pràctica consisteix a anar a la muntanya, és a dir, enfrontar-se a una orografia de latituds i altituds canviants. Tampoc no convé menysprear la destinació, perquè el GPS té un cert marge d'error -fins a 100 metres-, per la qual cosa acostar-se a menys d'un quilòmetre del final és relativament senzill, però trobar el punt exacte depèn de la sagacitat de qui busca el tresor. Aquest últim tram portarà complicacions amb les quals cal comptar per a calcular el temps de recerca final. Quan es troba el tresor, cal obeir les indicacions que l'acompanyen: col.locar un altre objecte al seu lloc, tornar al seu lloc el tresor, escriure una salutació respectuosa en el "llibre de visites", deixar l'amagatall tal com es va trobar perquè el joc continua...
El GPS, la clau del joc
El sistema global de posicionament (GPS, per les sigles en anglès) està basat en senyals de ràdio emeses per una constel.lació de 21 satèl.lits actius, posats en òrbita al voltant de la Terra a 20.000 quilòmetres d'altitud. El sistema, que té com a titular el Departament de Defensa nord-americà, és d'accés públic i permet el càlcul de coordenades per a determinar amb precisió un lloc. Per a fer-ho és necessari disposar d'un receptor que reconeix el satèl.lit que ha emès el senyal, determina el temps que ha tardat el senyal a arribar i així calcula la distància que el separa d'aquell. Una vegada que el terminal GPS ha contactat amb quatre satèl.lits -encara que per a una informació bàsica n'hi ha prou amb tres- és capaç de fixar la posició i l'alçada triangulant la posició de cadascun. L'habilitat de l'ús del terminal s'adquireix amb l'experiència, per això aquest joc és també una manera d'entrenament eficaç.
Les regles del joc
Es tracta d'un joc en la naturalesa, per la qual cosa els qui s'hi acosten l'han de respectar. Els tresors enterrats no són considerats com a tals, cal camuflar-los però mai cavar en la terra per a amagar-los o trencar branques d'arbres.
No es poden aprofitar les vacances per a amagar tresors en un lloc recòndit si no tenim la possibilitat d'oferir les coordenades ni de retornar a l'enclavament en el cas que el tresor no es trobe o les alteracions de l'entorn en dificulten la recerca.
Tampoc no és vàlid, i els vertaders geocachers així ho entenen, amagar tresors en zones privades, militars, vies de tren o aeroports.
Si es troba el tresor i s'agafa, cal deixar alguna cosa a canvi.
S'han d'aplicar les normes del muntanyenc: no s'ha de caminar sense companyia i és important avisar a casa de l'hora de la tornada. També convé aconseguir un terminal GPS resistent, dissenyat especialment per a anar al camp i suportar cops.
Quan es troba un tresor convé fer saber a l'amo les condicions en què es va trobar.

Aquí us posso un enllaç, per veure un video de Geocaching.

http://www.tv3.cat/videos/96619

Castellar Vell

2008-05-02T10:49:00.000-07:00

Divendres 2 de maig vam fer una excursió a Castellar Vell, fent el intinerari de CEC, que per cert és bastant bonic i no toca gaire el solet. Per el itinerari és pot anar a visitar el Forn de Calç i ens i vam arribar. Un cop fer la visita al forn, cap amunt, jo feia molts anys que no i pujava i ho vaig trobar bastant canviat. Un cop a dalt, voliem seguir el recorregut fins el castell de clasquerí, pero és va fer massa tard i vam tornar per on vem pujar. Aqui us deixem una mica d'historia.

El temple apareix documentat per primera vegada l'any 1037. Estava sota les ordres del Monestir de Sant Llorenç del Munt, que a la seva vegada depenia del de Sant Cugat del Vallès. Aquesta dependència va ser motiu de disputa en diverses ocasions amb el bisbat, fins que en 1322 l'abat de Sant Llorenç, Guillem de Santmartí, va comprar-la al bisbe per una important suma de diners. En 1562 van ser traslladats aquests drets mitjançant una butlla papal a l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona, ja que la vida monacal en Sant Llorenç pràcticament havia desaparegut. A finals del segle XVIII es traslladà la seu parroquial al nou nucli de Castellar, situat a la vall i que havia crescut considerablement. A partir d'aquest moment el temple entra en desús i s'anirà degradant fins arribar a amenaçar ruïna.

Entre els segles XII i XIII es va reformar el temple, dotant-lo de l'aspecte que té en l'actualitat. Ens trobem amb un temple d'una sola nau acabada en un transsepte i un absis rectangular. Els murs est dels dos braços del transsepte van ser construïts a mode d'absis laterals.

Durant les excavacions arqueològiques portades a terme en els darrers anys, també es va trobar algunes sitges i tombes antropomorfes, algunes cobertes amb lloses, datades entre els segles IX i XII.

Puig de la Creu

2008-04-27T10:24:00.000-07:00

Diumenge dia 27 vam pujar al Puig de la Creu pel dret, el camí és bastant dolent, ja que hi han moltes pedres i patinen. Un cop a dalt la vista es molt maca, vam descansar un ratet i vam fer unes quantes fotos i cap abaix per el camí ample, que va a parar al diposit nou.

L'església de Santa Maria del Puig de la Creu 41° 37′ 46.01″ N 2° 5′ 4.273″ E és una església d'estil romànic que es troba en la frontera entre els termes municipals de Castellar del Vallès i Sentmenat, situada en la part més alta del puig del mateix nom, a 664 metres d'altitud. Es troba documentada de del segle XII. Es diu que aquesta església fou edificada sobre el lloc on la llegenda diu que va morir el drac de Sant Llorenç.
Durant el segle XV fou lloc de devoció i els habitants de Castellar feien una romeria anualment.
L'edifici compta amb una nau, absis i dues absidioles amb forma de trèvol.

Coll de Canyelles

2008-04-14T06:57:00.000-07:00

El diumenge al matí esmorçant a casa i tos junts vem anr a fer una caminada, en principi la finalitat era arribar a dalt del Puig de la Creu anat per el camí llarg, cap a coll de canyelles, pero les nenes estavem molt cansades i un cop arribat a coll de canyelles vam donar mitja volta cap a casa. Per el camó vem trobar els forestals, els voluntaris de bombers de castellar, mossos, policia, estaven netejant el bosc. Tambe vem trobar cavalls, bicicletes, quads, motos i gent caminant. Ens va fer un dia esplendit.

Airesol

2008-04-06T07:35:00.000-07:00

Hem sortit amb familia a fer una petita excursio de 3 km, ens ho hem passat molt be, ja que també ha vingut l'avia i les nenes estavern contentes, ens em trobat per el camó farigola i salvia.

Obertura blog

2008-04-04T07:49:00.000-07:00

Avui introdueixo el nostre blog, aqui podreu trobar totes les sortides que anem fent la nostra familia, espero que us agradi.

Gràcies.