Divendres 2 de maig vam fer una excursió a Castellar Vell, fent el intinerari de CEC, que per cert és bastant bonic i no toca gaire el solet. Per el itinerari és pot anar a visitar el Forn de Calç i ens i vam arribar. Un cop fer la visita al forn, cap amunt, jo feia molts anys que no i pujava i ho vaig trobar bastant canviat. Un cop a dalt, voliem seguir el recorregut fins el castell de clasquerí, pero és va fer massa tard i vam tornar per on vem pujar. Aqui us deixem una mica d'historia. 
El temple apareix documentat per primera vegada l'any 1037. Estava sota les ordres del Monestir de Sant Llorenç del Munt, que a la seva vegada depenia del de Sant Cugat del Vallès. Aquesta dependència va ser motiu de disputa en diverses ocasions amb el bisbat, fins que en 1322 l'abat de Sant Llorenç, Guillem de Santmartí, va comprar-la al bisbe per una important suma de diners. En 1562 van ser traslladats aquests drets mitjançant una butlla papal a l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona, ja que la vida monacal en Sant Llorenç pràcticament havia desaparegut. A finals del segle XVIII es traslladà la seu parroquial al nou nucli de Castellar, situat a la vall i que havia crescut considerablement. A partir d'aquest moment el temple entra en desús i s'anirà degradant fins arribar a amenaçar ruïna.
Entre els segles XII i XIII es va reformar el temple, dotant-lo de l'aspecte que té en l'actualitat. Ens trobem amb un temple d'una sola nau acabada en un transsepte i un absis rectangular. Els murs est dels dos braços del transsepte van ser construïts a mode d'absis laterals.Durant les excavacions arqueològiques portades a terme en els darrers anys, també es va trobar algunes sitges i tombes antropomorfes, algunes cobertes amb lloses, datades entre els segles IX i XII.
