Geocaching. Les pedritxes

Els turons de la Serra de les Pedritxes, al Vallès Occidental, delimiten els termes de Matadepera al Nord amb el de Terrassa al Sud. En direcció Oest surt la Serra del Troncó, els contraforts de la qual arriben fins el Pla del Bonaire pel sud, i fins a les Foradades i la Serra de l’Obac pel nord. Enels seus vessants hi ha els Torrents de la Fontalba, després convertits en Torrent de Can Bogunyà, el Torrent Mitjer i el de Can Amat. A l’obaga hi ha el Torrents de la Font del’Albert i el de la Font del Troncó.

Geocaching. La Tartana

Aquest racó de Matadepera és l’entrada del Parc per llevant. Per aquí passen els antics camins que porten a Castellar del Vallès i a Sant Llorenç Savall. Aquesta font, indiscutiblement associada al conjunt de la masia de can Solà del Racó és una excel·lent mostra d’arquitectura rural, és coberta amb volta d’arc rebaixat i presenta paredat irregular de pedra vista. Actualment és una agradable zona de pícnic amb la font que brolla, especialment en èpoques de pluja. La seva aigua passa per l’interior així que per beure’n cal una canaleta que s’ha d’introduir a un forat.

Geocaching. Torre Marimon

La finca de Torre Marimon té 92,132 ha. El paisatge actual de la Torre Marimon està constituït per un mosaic agroforestal, on es combinen medis forestals humits i àrids, amb conreus de regadiu i secà. Dins la finca trobem representats els dos elements geomorfològics que caracteritzen la plana vallesana, les planes al·luvials i els serratalls interfluvials. Les planes al·luvials, per les seves característiques edafològiques i hidrològiques, són les àrees biològicament més productives, i per tant les terres agrícoles més fèrtils del Vallès. Dissortadament la major part de la superfície al·luvial de la comarca ha estat intensivament edificada durant els darrers 40 anys, la qual cosa accentua l’interès de conservació de les àrees que no han estat urbanitzades

La plana al·luvial de la Torre Marimon, a més d’incloure bona part de les terres agrícoles més fèrtils del terme de Caldes, inclou una important superfície forestal, amb un bosc relativament ben desenvolupat. En el sector del serratall interfluvial de la finca hi ha una considerable superfície de vinya i d’olivera, conreus representatius dels secans vallesans, que acullen una flora i una fauna peculiars i que hores d’ara es troben en una situació d’extrema precarietat dins l’àmbit comarcal.

Geocaching. Castellar Vell

El lloc ja el coneixiem, pero ha valgut la pena ja que em localitzat el catxé i una Geocoin.

Geocaching. Cap colobra per aqui?

El torrent de Colobrers també és conegut amb el nom de torrent de la Tosca o de Can Pagès, i és un dels espais més valorats del rodal sabadellenc.
Té uns 6 km de longitud. Neix a la serra del Vent, de Castellar del Vallès, travessa el pla de la Bruguera i, en entrar al terme de Sabadell, s’encaixa al terreny tot formant unes ribes alteroses i abruptes. Gairebé al final del recorregut passa entremig de Can Garriga i Can Pagès i desguassa al riu Ripoll prop del pont de Castellar.
L’aigua que aporta el torrent procedeix de la font de Can Moragues i també dels diferents i rics aqüífers de la zona. Part d’aquesta aigua es capta en una mina i es condueix per galeries subterrànies, recs i fins i tot un petit aqüeducte. Els destinataris són encara els quatre propietaris de l’entorn que se la repartiren l’any 1856: els Pagès, els Garriga, els Moragues i els Barata.
L’espectacularitat de l’indret és deguda en part a les espècies vegetals, que hi són exuberants. Entre la vegetació de bardissa, destaca la vidalba, l’heura, l’arítjol i l’esbarzer. Pel que fa als arbres de ribera, hi abunden els pollancres, els saücs i els plàtans plantats, al costat de diferents esquelets d’oms afectats per una plaga de fongs. Els joncs, el càrex, els creixen/créixens, la sarriassa, les falgueres, les heures i la cua de cavall són algunes de les espècies de ribera que més hi creixen. Pel que fa a la fauna, hi són freqüents el pit-roig, el cargolet, l’oriol, el rossinyol i fins i tot algun esparver. Però també el toixó, la fagina, els ratolins i les musaranyes, al costat de la granota verda, la reineta, el gripau, la salamandra i el vidriol. Tanmateix, els invertebrats hi són els éssers més abundants.
L’any 1981 aquest torrent va patir un malaurat vessament de fuel que va fer perillar notablement la biodiversitat de l’indret. Finalment es va poder aturar la “marea negra”, però les restes de material químic no van acabar de desaparèixer fins ben bé deu anys després.
El 1991 el departament de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Sabadell va crear l’Escola Taller de Medi Ambient La Salut. Els joves que hi van treballar es van dedicar, en part, a netejar i arranjar el torrent de Colobrers i la font i la bassa de Can Moragues. Van construir unes passeres i van barrar accessos per delimitar un únic traçat, amb la intenció d’estalviar erosió innecessària. També van publicar un itinerari.

Geocaching. Un passeig x Castellar

A dia d'avui ens possem en marxa per buscar el nostre primer catxé. Em començat per un multicatxé, pero ens ha anat bastant be i ens a agradt moltissim.

Castellar del Vallès 41° 37′ 3″ N, 2° 5′ 17″ E és un municipi de la comarca del Vallès Occidental.
Es localitza a 7 km de Sabadell i 11 km de Terrassa, les dues capitals comarcals. Limita amb els municipis de Sant Llorenç Savall, Matadepera, Terrassa, Sabadell i Sentmenat. El seu codi postal és 08211.
El terme municipal té una extensió de 44,9 km² i una població de 20.579 habitants distribuïts en diversos nuclis (densitat de població 429,3 hab./km²). El principal d'aquests nuclis concentra un 80% de la població, mentre que la resta es distribueixen entre el nucli agregat de Sant Feliu del Racó, diverses urbanitzacions i masos disseminats.

La recerca del tresor al segle XXI

La recerca del tresor al segle XXI
L'ús de les noves tecnologies i l'afició a la muntanya es combinen en un joc que guanya adeptes
Les activitats relacionades amb la muntanya tenen cada dia més adeptes. Són, sens dubte, una forma d'oci barat, estimulant i que enganxa, al qual també han sucumbit les noves tecnologies creant un joc a mitjan camí entre l'esport i l'aventura. Es tracta de la recerca del tresor versió segle XXI, i es coneix amb la paraula anglesa geocaching, que significa una cosa així com 'trobar amagatalls en la naturalesa'. La base és simple: una persona amaga un objecte, anota les coordenades, les publica en un portal web i repta els excursionistes a trobar-lo amb l'ajuda d'un GPS en un amagatall que pot estar en qualsevol part del món.
Algú amaga un tresor
El joc comença quan una persona amaga un objecte en un lloc i en publica la localització en coordenades (longitud i latitud) en una pàgina web creada a l'efecte. Una de les més populars anuncia més de 8.000 tresors amagats en 210 països, classificats de tal forma que es pot triar la regió o la comunitat on es vol buscar. El tresor pot prendre formes molt diverses, però sempre disposarà d'un llibre de visites. De fet, aquest pot ser en si mateix l'objecte de la recerca i el guanyador hi pot afegir un comentari. Però també pot ser una moneda, un llibre, un dibuix o fins i tot, en "partides" de nivells molt alts, objectes de valor: una entrada a un concert, programes informàtics, un aparell electrònic... encara que l'experiència diu que en aquesta activitat el millor regal és haver aconseguit arribar a on marcava la creu.
Per tal que els altres ho busquen
Com en tots els jocs, en el geocaching hi ha diferents nivells. Els que s'inicien en l'aventura poden buscar una de les rutes senzilles, que són la majoria, cap a un punt assequible on descobrir el tresor. Aquests reptes són veritables excuses per a convertir una excursió familiar en alguna cosa especial i educar així en l'oci alternatiu els més joves.
A mesura que el participant es familiaritza amb l'estratègia i el maneig del GPS, i també amplia la seua experiència en el senderisme i en la muntanya, pot arribar a llocs més difícils que exigeixen escalar, caminar durant llargues jornades, dominar habilitats espacials d'interpretació de mapes i fins i tot fer incursions espeleològiques.El joc pot veure's complicat també per la manera de plantejar la incògnita de l'amagatall. Hi ha diferents modalitats: potser les coordenades només marquen el punt neuràlgic des d'on s'han de seguir una sèrie de pistes naturals o només porten a un primer amagatall que anuncia el següent.
I ho troben
Per a aconseguir el tresor és bàsic interpretar les coordenades, perquè aquesta és l'essència del joc, però no s'han de menysprear altres elements que també serveixen de gran ajuda, com ara mapes topogràfics, brúixoles, telèfons mòbils, calçat còmode, roba de pluja, cantimplora... i el sentit comú. Cal ser conscient que les distàncies sobre el paper on es marca la X amb les coordenades es veuen en línia recta, però la pràctica consisteix a anar a la muntanya, és a dir, enfrontar-se a una orografia de latituds i altituds canviants. Tampoc no convé menysprear la destinació, perquè el GPS té un cert marge d'error -fins a 100 metres-, per la qual cosa acostar-se a menys d'un quilòmetre del final és relativament senzill, però trobar el punt exacte depèn de la sagacitat de qui busca el tresor. Aquest últim tram portarà complicacions amb les quals cal comptar per a calcular el temps de recerca final. Quan es troba el tresor, cal obeir les indicacions que l'acompanyen: col.locar un altre objecte al seu lloc, tornar al seu lloc el tresor, escriure una salutació respectuosa en el "llibre de visites", deixar l'amagatall tal com es va trobar perquè el joc continua...
El GPS, la clau del joc
El sistema global de posicionament (GPS, per les sigles en anglès) està basat en senyals de ràdio emeses per una constel.lació de 21 satèl.lits actius, posats en òrbita al voltant de la Terra a 20.000 quilòmetres d'altitud. El sistema, que té com a titular el Departament de Defensa nord-americà, és d'accés públic i permet el càlcul de coordenades per a determinar amb precisió un lloc. Per a fer-ho és necessari disposar d'un receptor que reconeix el satèl.lit que ha emès el senyal, determina el temps que ha tardat el senyal a arribar i així calcula la distància que el separa d'aquell. Una vegada que el terminal GPS ha contactat amb quatre satèl.lits -encara que per a una informació bàsica n'hi ha prou amb tres- és capaç de fixar la posició i l'alçada triangulant la posició de cadascun. L'habilitat de l'ús del terminal s'adquireix amb l'experiència, per això aquest joc és també una manera d'entrenament eficaç.
Les regles del joc
Es tracta d'un joc en la naturalesa, per la qual cosa els qui s'hi acosten l'han de respectar. Els tresors enterrats no són considerats com a tals, cal camuflar-los però mai cavar en la terra per a amagar-los o trencar branques d'arbres.
No es poden aprofitar les vacances per a amagar tresors en un lloc recòndit si no tenim la possibilitat d'oferir les coordenades ni de retornar a l'enclavament en el cas que el tresor no es trobe o les alteracions de l'entorn en dificulten la recerca.
Tampoc no és vàlid, i els vertaders geocachers així ho entenen, amagar tresors en zones privades, militars, vies de tren o aeroports.
Si es troba el tresor i s'agafa, cal deixar alguna cosa a canvi.
S'han d'aplicar les normes del muntanyenc: no s'ha de caminar sense companyia i és important avisar a casa de l'hora de la tornada. També convé aconseguir un terminal GPS resistent, dissenyat especialment per a anar al camp i suportar cops.
Quan es troba un tresor convé fer saber a l'amo les condicions en què es va trobar.

Aquí us posso un enllaç, per veure un video de Geocaching.

http://www.tv3.cat/videos/96619