diumenge, 21 de setembre del 2008

Geocaching. Caldes de Montbui

Caldes de Montbui 41° 37′ 58″ N, 2° 10′ 3″ E és un poble que situat a poc més de 25 km de Barcelona, gira des de temps remots entorn de l'aigua calenta. Té el privilegi de ser el primer poble termal de Catalunya i de posseir les termes romanes més ben conservades de la Península Ibèrica. Aquest atractiu es completa amb altres al·licients que fan de la vila termal un centre turístic, cultural, esportiu, i natural. Disposa d'una bona situació geogràfica, un clima suau i unes aigües que broten a 76ºC de temperatura, una de les més elevades d'Europa i amb més d'1.000.000 de litres diaris. Aquestes estadístiques han configurat la vida d'aquesta població de 15.536 habitants segons el cens de l'any 2004.
El centre del casc antic està situat a la plaça de la Font del Lleó, seu del Ajuntament, les termes romanes, i la Font del Lleó. La plaça comparteix protagonisme amb la Plaça del Canaletes, situada entre el carrer Major i el de Pi i Margall, on realment està situat el cor comercial i social de la població.
Caldes de Montbui està en la comarca del Vallès Oriental al límit amb el Vallès Occidental, creix en part sobre la plana i en part sobre la serralada septentrional que tanca la comarca vers el nord (el pic del Vent o de Sant Sebastià, i el Farell, de 805 m.). És travessat, de nord a sud, per la riera de Caldes, que envolta la població i conflueix amb diversitat de torrenteres. Però, sens dubte, el més destacat de la seva hidrologia són els seus afloraments d'aigües minerals i termals, condicionats per les fractures i plegaments propis de la seva geologia particular. Amb presència econòmica dels tres sectors de producció segueix, però, progressant la general tendència cap a la terciarització professional i un abandonament sistemàtic del treball agrícola. No es aliena a aquesta inversió econòmica la revitalització de la funció balnearia, i conseqüentment també turística, de la vila.

dijous, 11 de setembre del 2008

Diada 11 de Setembre

L'Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, es commemora la caiguda de Barcelona després de mesos de setge en 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la que els Borbó (amb el seu candidat, el futur Felip Vè) i els Austries (amb el arxiduc Carles) lluiten per tota Europa per la corona d'Espanya, on va tenir caràcter de guerra civil perquè n'hi ha partidaris dels dos candidats en tot el territori, encara que majorment concentrats els del Borbó al Regne de Castella i els de l'austríac a la Corona d'Aragó. Amb la victòria del Borbó, s'implanta un sistema polític uniforme, derogant-se els privilegis nobiliaris i els sistemes legals provinents dels diferents Regnes medievals que formaven Espanya. Per això, l'11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.
El Parlament de Catalunya, l'any 1980, va declarar-la institucionalment com a festa nacional de Catalunya. L'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia de 2006 declara: "Catalunya, definida com a nacionalitat en l'article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l'himne". L'article 8.3 estableix: "La festa de Catalunya és la Diada de l'Onze de Setembre".
Les entitats i els partits polítics tradicionalment fan ofrenes florals, tant a Barcelona com a la resta del Principat, als monuments de Rafael Casanova (1660-1743) que va morir 30 anys desprès en Sant Boi de Llobregat on va seguir exercint com a advocat, i Josep Moragues i Mas (1669-1715) que va ser executat pel delicte de rebel·lió.
Les organitzacions i grups independentistes també presenten ofrenes al Fossar de les Moreres, on foren enterrats els defensors morts durant el setge de la ciutat.
Al llarg del dia hi ha manifestacions, concerts i s'organitzen parades informatives amb un caire reivindicatiu o festiu. Molts ciutadans pengen banderes catalanes o estelades en llurs balcons.
També es canta l'himne de Catalunya, Els Segadors.

diumenge, 7 de setembre del 2008

Geocaching. Sant Sebastià de Montmajor

Sant Sebastià de Montmajor, al Vallès Oriental, està situat entre les muntanyes de Gallifa i del Farell. És un dels exemples que s'han conservat de sagrera medieval.
L'alou de Sant Sebastià de Montmajor està documentat des del 1065, i el 1098 ja pertanyia al monestir de Sant Cugat. Durant els primers temps de repoblació, algunes parcel·les de terra van ser donades a l'orde de Sant Benet. I amb l'auspici d'aquest orde es van fundar parròquies com la de Sant Sebastià de Montmajor. Aquestes parròquies, en beneficiar-se dels acords de pau i treva, van donar lloc a petits nuclis de poblament. El 1216, el bisbe de Barcelona va confirmar la donació de Sant Sebastià a l'església de Caldes. Al cap de molts anys, el 1868, va ser declarada parròquia independent i li van ser agregades cases de la parròquia de Gallifa com Ginestós, Salví, Montbou o Oller, entre d'altres. L'església consta d'una sola nau de volta de canó, amb un gran absis quadrangular. El transepte presenta absidioles semicirculars. Al creuer hi ha el campanar de planta quadrada, de dos pisos.

Geocaching. Gorg d'en Pèlags

El Gorg d'en Pèlags, és un petit gorg situat a les afores de Caldes de Montbui, on antigament i quant no hi havia piscina municipal la gent del poble shi anava a banyar.

Un lloc digne per veure, llastima que ens vam deixar la càmara de fotos i no vem poder fer fotos. Pero segurament algun altre dia i tornarem.

Geocaching. Pic del Vent

Pic del Vant, situat a la muntanya del Farell, molt malmesa per les pedreres i urbanitzacions. No obstant això el recorregut passa per indrets de camps i bosc. Al cim, magnífica panoràmica del Vallès, Collserola, serra de Marina, Montseny, Sant llorenç del Munt, Bertí, Port del Compte, Puigmal.

dissabte, 6 de setembre del 2008

Geocaching. Puig de la Creu

Ja hi haviem pujat, pero i vam tornar a pujar per trobar el catxé i el vam trobar.

dijous, 4 de setembre del 2008

Geocaching. Sant Salvador

L'Església de Sant Salvador es va començar a construir l'any 1955. El seu dissenyador, arquitecte de l'entorn de Gaudí i influenciat pel noucentisme, que és autor de diversos edificis religiosos, utilitza un llenguatge arquitectònic i decoratiu propi del romànic.L'església té un campanar de planta quadrangular i alçat prismàtic; un claustre i un porxo d'ingrés. Els capitells de la majoria de les columnes estan decorats per Camil Fàbregas i Dalmau.

Geocaching. Pou de glaç St Oleguer

El pou de glaç de Sant Oleguer, també conegut com a pou d'en Bruguera, es troba documentat als segles XVII i XVIII. Va ser construït poc abans del 1678 per Domènec Bruguera, pagès sabadellenc.És un testimoni de la importància que prengué la indústria del gel natural durant aquests dos segles. El pou fou originalment de propietat privada i, en data no precisada, el pou va passar a ser explotat pel Comú de Sabadell.És una edificació cilíndrica, encaixada al sol aprofitant la inclinació del terreny, amb una coberta octogonal que és l'únic element que es veu des de l'exterior. Ha estat restaurat l'any 1995.E El pou és una edificació cilíndrica, de 8,80 metres de diàmetre interior i amb una alçada d'11 metres. El gel s'hi emmagatzemava durant l'hivern i, amb l'arribada de la calor, es descarregava progressivament segons la demanda.

dimecres, 3 de setembre del 2008

Geocaching. Fontsanta II

El Parc de la Fontsanta està situat a la part alta del terme de Sant Joan Despí, al costat de TV3, i pren el seu nom de la riera d'aigua sobre la qual ha nascut. Fa molt de temps, on ara hi ha situat el parc hi hagué un abocador. Avui dia, una gran esplanada arbrada i un conjunt de plataformes i terrasses a diferents nivells són els elements principals del parc de la Fontsanta. Gairebé tots els seus espais són oberts, pensats per a activitats de joc i passeig. Es pot dividir en dues zones diferents. Per una banda, l'esplanada del sector sud, i per una altra les terrasses. Una d'elles, situada al costat de la piscina, conté un àrea de picnic. Una curiositat sobre aquest parc és que, en un dels seus racons, creix una flora i una fauna pròpies, a causa de l'aigua que hi aflora al voltant i que fa que hi existeixi un biotop especial.