Trobat!!!
L'hem trobat a la primera i el parc ja el coneixem.
Gracies.
El parc de Catalunya ocupa una extensió de 43 ha., des de l'Eix Macià fins a Can Rull que inclou la masia de Can Rull. La part més propera a l'avinguda de Francesc Macià ja ha estat urbanitzada, s'hi ha construït el llac i s'hi han incorporat diversos serveis. Al parc hi ha dues escultures: "Arbre de ferro" d'Antoni Marquès, situada al centre del terreny, i "A de barca" de Joan Brossa, a la gespa del costat del llac. A l'entrada pel carrer de Lluís Companys hi ha una zona de jocs infantils amb gronxadors, tobogan, etc.A la zona de Can Rull s'hi ha construït un circuit de tren en miniatura , amb l'estació al costat de la masia de Can Rull, una casa basilical amb vestigis arquitectònics del segle XV. A la font de Can Rull hi ha una zona de pícnic amb una font d'aigua de mina. A la part més alta del parc hi ha l'observatori astronòmic. És un edifici municipal gestionat per l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, entitat de gran prestigi en el món científic i amb gran nombre de socis. Hi ha una exposició permanent, una biblioteca i el telescopi privat més gran d'Europa. Es fan sessions públiques d'observació a hores convingudes. Té un auditori per a 40 persones.
El Dolmen de la Serra Cavallera és un monument megalític pertanyent al Neolític, destinat a funcions funeràries. S'atribueix a l'Edat de Bronze Mitjà (2700 a.C.). Està situat a la Serra Cavallera, abans anomenada Serra-Llosa o serra de la Llosa, a una alçada de 418 m. És el dolmen més septentrional dels coneguts fins ara en el megalitisme català.El Dolmen, que havia estat mig desplomat des del 1977, a causa d'excavacions incontrolades, ha estat redreçat entre finals del 2006 i principis del 2007. El projecte de restauració ha estat a càrrec del Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l'Arquitectura Rural i Tradicional (Geseart). Segons les indagacions d'aquest grup d'arqueòlegs el Dolmen va quedar descalçat arrel d'una excavació feta el 1961 i de posteriors buidatges de la cambra, que van afectar els fonaments de les lloses. L'any 1977 la llosa de llevant es va ensorrar i va quedar soterrada dins la cambra. La caiguda va tombar la coberta i el seu pes va fer una escletxa a l'altre lateral, que, no obstant això, va romandre dret. Sembla, a més, que van desaparèixer dos frontals que formaven part del Dolmen i no descarten que es puguin trobar entre les lloses del Dolmen.
