El Parc de la Fontsanta està situat a la part alta del terme de Sant Joan Despí, al costat de TV3, i pren el seu nom de la riera d'aigua sobre la qual ha nascut.Al parc se celebren les Festes de Carnaval, el Dia de la Truita, diversos Actes de la Festa Major (juny), animació infantil (juliol), el Racó de música i cinema al parc (juliol i agost) i l'Onze de Setembre. S'hi fan, a més, competicions de ping-pong, voleibol i bicicletes i la Cloenda dels Jocs
Escolars. 
Cornellà de Llobregat 41° 21′ 50″ N, 2° 4′ 36″ E és un municipi de la comarca del Baix Llobregat.
Hola, sóc a la miranda d'en Puntes. I a on punyetes és? Doncs es una miranda o glorieta situada al capdamunt del Ramassar i des d'on es pot veure el Vallès a ran de plana. Abans s'hi anava d'excursió, a peu. Eren temps de fontades i parar la fresca. Ara l'espai ha quedat aïllat pel trinxat de la ronda nord. Al seu costat hi ha els quaranta pins. No els he comptat mai, però és una pineda singular, on els tudons fan estada. Amb el pas dels anys i que la gent s'ha motoritzat, l'espai ha estat molt degradat per tota mena de brutícia produïda per gent incívica. També és un punt de trobada nocturna per a parelles fogoses disposades a fer servir totes les marxes. Des d'aquí podem veure el castell de la Roca al fons, amb el Mogent de coixí i l'autopista amb la gran caixa recaptadora del peatge. Tenim la ronda Nord, la Torreta i el pla del Ramassar, on abans hi havia vinyes i ara tot és ciment. Un seguit de muntanyes l'envolten des del Montseny fins al Tibidabo. És terme de la Roca. La singularitat d'aquesta construcció és que es va fer tan sols per gaudir del paisatge sense cap altra pretensió. La va fer la família Puntes, amos i senyors de totes aquelles terres. A Granollers queden vestigis d'aquesta família, com la casa de can Puntes, al carrer santa Elisabet, on fins fa poc hi havia l'escola de música del Mestre Ruera, però també tenien altres possessions a Vilanova del Vallès. La miranda també ha estat malmesa amb pintades de tota mena i l' Ajuntament de la Roca va fer-hi una intervenció pintant-la de blanc i canviant-li tota la fesomia original. Però no se sap com, de la nit al dia, la seva cúpula ha estat pintada de color vermell i taques blanques i s'ha transformat en un gran bolet on fan estada tots els barrufets perduts del Vallès. 
El terme de Vilanova del Vallès 41° 33′ 19″ N, 2° 17′ 11″ E està en el límit, en direcció Sud-Est entre les comarques del Vallès i el Maresme, i està disposat segons la direcció Nord-Est, Sud-Oest del riu Mogent seguint la mateixa direcció que la Serralada Prelitoral.
Iniciarem la ruta al capdamunt de la urbanització de Les Marines. Per arribar-hi, cal prendre el trencall que, des del quilòmetre 16,2 de la carretera de Castellar a Sant Llorenç Savall, s’enfila vers aquesta urbanització. Pujarem pels costaruts carrers fins a assolir la part alta del carrer de les Baumes on deixarem el cotxe, al costat d’una caseta de la companyia elèctrica. Comencem a caminar pel carrer més enlairat de la urbanització -camí del Daví- en direcció a ponent. De seguida deixarem les cases enrera i el camí asfaltat esdevindrà una pista de terra.
La Mola 41° 38′ 28.16″ N, 2° 1′ 8.57″ E és el punt culminant del massís de Sant Llorenç de Munt i del Vallès Occidental amb els seus 1.101,9 m d'altitud[1]. Al seu cim es troba el Monestir romànic de Sant Llorenç de Munt.
El castell de Castellar, conegut també amb el nom de castell de Clasquerí o dels Clasquerí, està situat a la riba dreta del Ripoll en un turó envoltat arreu per barrancades que el fan de difícil accés.El castell té planta trapezoïdal, dues torres i un pati central, amb un pou i les escales per accedir al primer pis. Dues ales afegides i una torre a l’angle el tanquen. L’edifici té planta baixa i dos pisos. L’aspecte actual del castell és el resultat de les reformes fetes per Guerau de Clasquerí el 1335. I també per les que es van fer a finals del segle XIX i inicis del XX. Han quedat poques restes del seu origen altmedieval, entre les que es troben l’arc d’entrada de mig punt. Dins el conjunt es troba la capella de Santa Bàrbara, d’una sola nau i estil gòtic, amb absis de planta de mig decàgon i elevat a l’exterior amb merlets petits i esglaonats. Té pintures del barceloní Pere Serafí (1548).El primer document que es coneix que parla del castell està datat l’any 1010, tot i que hi ha alguna referència anterior (912) al castrum kastellare, que no se sap ben bé si és el castell o la unitat territorial que ha donat lloc a Castellar. El castell ha passat pel domini de la família dels Montcada, fins que fou primer cedit a Pere de Clasquerí (1310), i finalment comprat per Guerau de Clasquerí. L’actual propietari és descendent de la família Clasquerí, i els Meca i els Sentmenat, que s’hi emparentaren als segles XVI-XVII i XVII-XIX.
Caldes de Montbui 41° 37′ 58″ N, 2° 10′ 3″ E és un poble que situat a poc més de 25 km de Barcelona, gira des de temps remots entorn de l'aigua calenta. Té el privilegi de ser el primer poble termal de Catalunya i de posseir les termes romanes més ben conservades de la Península Ibèrica. Aquest atractiu es completa amb altres al·licients que fan de la vila termal un centre turístic, cultural, esportiu, i natural. Disposa d'una bona situació geogràfica, un clima suau i unes aigües que broten a 76ºC de temperatura, una de les més elevades d'Europa i amb més d'1.000.000 de litres diaris. Aquestes estadístiques han configurat la vida d'aquesta població de 15.536 habitants segons el cens de l'any 2004.
L'Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, es commemora la caiguda de Barcelona després de mesos de setge en 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la que els Borbó (amb el seu candidat, el futur Felip Vè) i els Austries (amb el arxiduc Carles) lluiten per tota Europa per la corona d'Espanya, on va tenir caràcter de guerra civil perquè n'hi ha partidaris dels dos candidats en tot el territori, encara que majorment concentrats els del Borbó al Regne de Castella i els de l'austríac a la Corona d'Aragó. Amb la victòria del Borbó, s'implanta un sistema polític uniforme, derogant-se els privilegis nobiliaris i els sistemes legals provinents dels diferents Regnes medievals que formaven Espanya. Per això, l'11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.
Sant Sebastià de Montmajor, al Vallès Oriental, està situat entre les muntanyes de Gallifa i del Farell. És un dels exemples que s'han conservat de sagrera medieval.
El Gorg d'en Pèlags, és un petit gorg situat a les afores de Caldes de Montbui, on antigament i quant no hi havia piscina municipal la gent del poble shi anava a banyar.
Pic del Vant, situat a la muntanya del Farell, molt malmesa per les pedreres i urbanitzacions. No obstant això el recorregut passa per indrets de camps i bosc. Al cim, magnífica panoràmica del Vallès, Collserola, serra de Marina, Montseny, Sant llorenç del Munt, Bertí, Port del Compte, Puigmal.
L'Església de Sant Salvador es va començar a construir l'any 1955. El seu dissenyador, arquitecte de l'entorn de Gaudí i influenciat pel noucentisme, que és autor de diversos edificis religiosos, utilitza un llenguatge arquitectònic i decoratiu propi del romànic.L'església té un campanar de planta quadrangular i alçat prismàtic; un claustre i un porxo d'ingrés. Els capitells de la majoria de les columnes estan decorats per Camil Fàbregas i Dalmau.
La Torre de l'Aigua 41° 33′ 18.44″ N, 2° 6′ 46.92″ E de Sabadell és, segurament, l'edifici més emblemàtic de la ciutat, fins al punt de ser-ne el símbol identificatiu.S'aixeca a la banda est de la ciutat, gairebé al cantell mateix de la riba del riu Ripoll, prop de la carretera de Caldes de Montbui.Es va acabar de construir el 1918, i va entrar en funcionament 4 anys més tard, el 1922, per tal de solucionar els problemes de subministrament d'aigua que el creixement demogràfic de la segona dècada del segle XX havia propiciat. L'objectiu: acumular l'aigua extreta dels pous del riu Ripoll.La va planejar l'enginyer sabadellenc Francesc Izard i Bas. Va ser realitzada, però, segons un projecte de Lluís Homs Moncusí i amb la direcció d'obres de l'arquitecte municipal Josep Renom i Costa.Estructuralment, remet als models alemanys. Dins l'arquitectura local, és significativa pel fet que es tracta d'una de les primeres construccions realitzades amb formigó armat. Està constituïda per vuit pilars, disposats en forma de tronc de piràmide, i estan units pels diferents trams de l'escala helicoïdal que hi dóna accés. Els pilars sostenen el cos elevat, de secció octogonal i cobert per un xapitell de vuit plements. Al damunt del dipòsit hi ha el mirador, amb una obertura a cada costat, de forma rectangular amb la part superior lleugerament arquejada, i protegides per balcons de ferro. Uns equips de bombes hi pugen l'aigua dels pous del riu. Des del nivell a pla d'entrada fins dalt, sobre la bolla que corona la cúpula, té 50 m. Té una capacitat de 293,5 m³.L'escassedat d'aigua a la ciutat vingué motivada per varis factors: el desenvolupament de l'industria, i l'augment de població, a causa de l'annexió de la Creu Alta a la ciutat, el decrement en la mortalitat, i la immigració.La torre va deixar de funcionar com a tal el 1967. Des de l'any 2000, compta amb il·luminació nocturna. És un dels 100 "Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya”.
Montfalcó Murallat 41° 41′ 19.75″ N, 1° 20′ 22.44″ E és una entitat de població del municipi de Les Oluges a la comarca de la Segarra, aturonat damunt la confluència del Sió i del seu afluent per l'esquerra, la riera de Vergós.Les quinze cases del nucli, construïdes en forma compacta al voltant d'una plaça on conflueixen els vessants de les teulades, i l'església parroquial de Sant Pere, és un dels millors exemples a Catalunya de vila closa, és a dir, de població protegida per muralles, sense edificacions extramurs. És un tipus de població típic de l'època antiga i de l'edat medieval.Era de la jurisdicció del duc de Cardona.
Pujalt 41° 43′ 6″ N, 1° 25′ 18″ E és un municipi situat a la comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Segarra. El nom deriva de "Puig Alt", turó on es recolza el poble, a 773 m. d'alçada. El poble creix al solell del Castell de la Mota, que corona el poble.
El municipi actual de Pujalt el formen cinc pobles: Pujalt, L'Astor, Conill, La Guàrdia Pilosa i Vilamajor. Pujalt i els seus nuclis conserven de l'època medieval portals de muralla, passos coberts, esglésies romàniques i gòtiques, carrers costeruts i restes de castells. De la nostra història recent trobem importants vestigis del Campament d'Instrucció de l'Exèrcit Popular de 1938.
