Geocaching. Fontsanta

El Parc de la Fontsanta està situat a la part alta del terme de Sant Joan Despí, al costat de TV3, i pren el seu nom de la riera d'aigua sobre la qual ha nascut.Al parc se celebren les Festes de Carnaval, el Dia de la Truita, diversos Actes de la Festa Major (juny), animació infantil (juliol), el Racó de música i cinema al parc (juliol i agost) i l'Onze de Setembre. S'hi fan, a més, competicions de ping-pong, voleibol i bicicletes i la Cloenda dels Jocs Escolars.

Geocaching. Citilab-Cornellà

Cornellà de Llobregat 41° 21′ 50″ N, 2° 4′ 36″ E és un municipi de la comarca del Baix Llobregat.
Està situat al marge esquerra del riu Llobregat i el seu terme municipal limita amb els de Sant Boi de Llobregat i el Prat de Llobregat al sud, l'Hospitalet de Llobregat a l'est, Sant Joan Despí a l'oest i Esplugues de Llobregat al nord.

Visita al Circ Raluy

Avui hem estat al Circ Raluy a Barcelona, ens a agradat molt, ens ho hem passat d'alló més bé, sobretot les nenes. Tots pintats i amb aquella vestimenta feien goig. Tot aixó ha sigut possible gracies a una amiga que es diu Esther, moltes gracies!!!

Geocaching. Miranda d'en Puntes

Hola, sóc a la miranda d'en Puntes. I a on punyetes és? Doncs es una miranda o glorieta situada al capdamunt del Ramassar i des d'on es pot veure el Vallès a ran de plana. Abans s'hi anava d'excursió, a peu. Eren temps de fontades i parar la fresca. Ara l'espai ha quedat aïllat pel trinxat de la ronda nord. Al seu costat hi ha els quaranta pins. No els he comptat mai, però és una pineda singular, on els tudons fan estada. Amb el pas dels anys i que la gent s'ha motoritzat, l'espai ha estat molt degradat per tota mena de brutícia produïda per gent incívica. També és un punt de trobada nocturna per a parelles fogoses disposades a fer servir totes les marxes. Des d'aquí podem veure el castell de la Roca al fons, amb el Mogent de coixí i l'autopista amb la gran caixa recaptadora del peatge. Tenim la ronda Nord, la Torreta i el pla del Ramassar, on abans hi havia vinyes i ara tot és ciment. Un seguit de muntanyes l'envolten des del Montseny fins al Tibidabo. És terme de la Roca. La singularitat d'aquesta construcció és que es va fer tan sols per gaudir del paisatge sense cap altra pretensió. La va fer la família Puntes, amos i senyors de totes aquelles terres. A Granollers queden vestigis d'aquesta família, com la casa de can Puntes, al carrer santa Elisabet, on fins fa poc hi havia l'escola de música del Mestre Ruera, però també tenien altres possessions a Vilanova del Vallès. La miranda també ha estat malmesa amb pintades de tota mena i l' Ajuntament de la Roca va fer-hi una intervenció pintant-la de blanc i canviant-li tota la fesomia original. Però no se sap com, de la nit al dia, la seva cúpula ha estat pintada de color vermell i taques blanques i s'ha transformat en un gran bolet on fan estada tots els barrufets perduts del Vallès.

Geocaching. Vilanova

El terme de Vilanova del Vallès 41° 33′ 19″ N, 2° 17′ 11″ E està en el límit, en direcció Sud-Est entre les comarques del Vallès i el Maresme, i està disposat segons la direcció Nord-Est, Sud-Oest del riu Mogent seguint la mateixa direcció que la Serralada Prelitoral.
Els turons més prominents són els Turons de Céllecs (Turó de Mataró 504 m., Turó del Castell 530 m. junt al Poblat Ibèric, Turó Rodó 516 m., Turó de les Encontrades 530m., i el Turó de Can Tarascó de 483 m.) que estan al límit Est del Terme municipal en la Serralada Prelitoral. Aquesta cadena de muntanyes permet l'accés al terme de Vilanova a través del Coll de Parpers en el terme de la Roca, i a través del Coll de Font de Cera situat entre els termes d'Alella i Vallromanes.
Aquesta zona muntanyosa aporta les seves aigües a la conca del riu Mogent a través dels torrents de Cal soldat, de Can Pei, del Contravent i de les Ginestelles.
La vall del riu Mogent caracteritza a la depressió del Vallès i ha estat el pas de migracions poblacionals que s´han produit al llarg del temps. És en aquest encreuament de camins, del Masnou a Granollers i de Sant Adrià a la Roca que ha crescut el nucli de Vilanova del Vallès.

Geocaching. Togores

Togores 41° 34′ 5.09″ N, 2° 7′ 24.12″ E és un nucli de població del municipi de Sabadell, al Vallès Occidental. El 2005 comptava amb 36 habitants censats.

Geocaching. Mercat Central

Sabadell 41° 32′ 54.93″ N, 2° 6′ 27″ E és una ciutat de la comarca catalana del Vallès Occidental, de la qual és actualment cocapital (juntament amb Terrassa). És la segona ciutat en població de la seva comarca i la cinquena de Catalunya, amb 201.712 habitants el 2007. L'existència del nucli de població en si es remunta com a mínim a fa 3.500 anys, com ho demostren troballes arqueològiques a la zona de Can Roqueta i Can Gambús.
La ciutat va ser pionera en la revolució industrial a Catalunya dins el sector tèxtil, i a mitjans del segle XIX es convertí en la ciutat llanera més important de l'Estat Espanyol, rebent el sobrenom de la Manchester catalana. Encara avui en dia es poden veure nombrosos vapors, la majoria dels quals han estat reconvertits en seus de serveis socials com ara biblioteques o l'Àrea de Joventut. Aquesta herència tèxtil va deixar un marcat caràcter industrial a la ciutat que encara és present avui en dia. Al llarg de les últimes dècades, Sabadell s'ha anat diversificant vers el sector serveis, amb l'aparició i desenvolupament de diverses empreses sabadellenques.

Geocaching. Panoràmica Puig Rodó

Iniciarem la ruta al capdamunt de la urbanització de Les Marines. Per arribar-hi, cal prendre el trencall que, des del quilòmetre 16,2 de la carretera de Castellar a Sant Llorenç Savall, s’enfila vers aquesta urbanització. Pujarem pels costaruts carrers fins a assolir la part alta del carrer de les Baumes on deixarem el cotxe, al costat d’una caseta de la companyia elèctrica. Comencem a caminar pel carrer més enlairat de la urbanització -camí del Daví- en direcció a ponent. De seguida deixarem les cases enrera i el camí asfaltat esdevindrà una pista de terra.
10 minuts: arribem a un collet amb una cruïlla de pistes. Prenem la de l’esquerra que ressegueix la carena en direcció est. Set o vuit minuts més tard la pista es bifurca: seguim per la de la nostra esquerra que de seguida esdevé un menut corriol carener que s’enfila fins el cim del Puig Rodó.

25 minuts (15 minuts): Puig Rodó. La panoràmica sobre la Vall de Mur, a ponent, és extraordinària. Els menuts camps de conreu dels masos del Dalmau i del Daví destaquen enmig de l’espès bosc que cobreix l’enorme clotada, tancada per les cingleres que baixen de l’imponent massís de Sant Llorenç del Munt.