divendres, 29 d’agost del 2008

Geocaching. Torre de L'aigua

La Torre de l'Aigua 41° 33′ 18.44″ N, 2° 6′ 46.92″ E de Sabadell és, segurament, l'edifici més emblemàtic de la ciutat, fins al punt de ser-ne el símbol identificatiu.S'aixeca a la banda est de la ciutat, gairebé al cantell mateix de la riba del riu Ripoll, prop de la carretera de Caldes de Montbui.Es va acabar de construir el 1918, i va entrar en funcionament 4 anys més tard, el 1922, per tal de solucionar els problemes de subministrament d'aigua que el creixement demogràfic de la segona dècada del segle XX havia propiciat. L'objectiu: acumular l'aigua extreta dels pous del riu Ripoll.La va planejar l'enginyer sabadellenc Francesc Izard i Bas. Va ser realitzada, però, segons un projecte de Lluís Homs Moncusí i amb la direcció d'obres de l'arquitecte municipal Josep Renom i Costa.Estructuralment, remet als models alemanys. Dins l'arquitectura local, és significativa pel fet que es tracta d'una de les primeres construccions realitzades amb formigó armat. Està constituïda per vuit pilars, disposats en forma de tronc de piràmide, i estan units pels diferents trams de l'escala helicoïdal que hi dóna accés. Els pilars sostenen el cos elevat, de secció octogonal i cobert per un xapitell de vuit plements. Al damunt del dipòsit hi ha el mirador, amb una obertura a cada costat, de forma rectangular amb la part superior lleugerament arquejada, i protegides per balcons de ferro. Uns equips de bombes hi pugen l'aigua dels pous del riu. Des del nivell a pla d'entrada fins dalt, sobre la bolla que corona la cúpula, té 50 m. Té una capacitat de 293,5 m³.L'escassedat d'aigua a la ciutat vingué motivada per varis factors: el desenvolupament de l'industria, i l'augment de població, a causa de l'annexió de la Creu Alta a la ciutat, el decrement en la mortalitat, i la immigració.La torre va deixar de funcionar com a tal el 1967. Des de l'any 2000, compta amb il·luminació nocturna. És un dels 100 "Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya”.

diumenge, 17 d’agost del 2008

Geocaching. Montfalcó Murallat



Montfalcó Murallat 41° 41′ 19.75″ N, 1° 20′ 22.44″ E és una entitat de població del municipi de Les Oluges a la comarca de la Segarra, aturonat damunt la confluència del Sió i del seu afluent per l'esquerra, la riera de Vergós.Les quinze cases del nucli, construïdes en forma compacta al voltant d'una plaça on conflueixen els vessants de les teulades, i l'església parroquial de Sant Pere, és un dels millors exemples a Catalunya de vila closa, és a dir, de població protegida per muralles, sense edificacions extramurs. És un tipus de població típic de l'època antiga i de l'edat medieval.Era de la jurisdicció del duc de Cardona.

Turisme per Pujalt

Pujalt 41° 43′ 6″ N, 1° 25′ 18″ E és un municipi situat a la comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Segarra. El nom deriva de "Puig Alt", turó on es recolza el poble, a 773 m. d'alçada. El poble creix al solell del Castell de la Mota, que corona el poble.

El municipi actual de Pujalt el formen cinc pobles: Pujalt, L'Astor, Conill, La Guàrdia Pilosa i Vilamajor. Pujalt i els seus nuclis conserven de l'època medieval portals de muralla, passos coberts, esglésies romàniques i gòtiques, carrers costeruts i restes de castells. De la nostra història recent trobem importants vestigis del Campament d'Instrucció de l'Exèrcit Popular de 1938.

dissabte, 16 d’agost del 2008

Geocaching. Parc de Sant Eloi

El parc de Sant Eloi té els seus orígens a principis de segle XX, quan un grup de ciutadans s'uneix l'any 1913 en l'Associació d'Amics de l'Arbre, que es plantejava com a objectiu la plantació d'arbres a la serra de Sant Eloi amb la voluntat de convertir-la en el gran parc de la ciutat. L'ermita que es troba al Parc la va fer construir l'argenter targarí Simó Canet al segle XIII en honor a Sant Eloi, patró dels orfebres.Amb els pas dels anys el Parc de Sant Eloi s'ha anat convertint en un gran parc d'amples passejos de pins, alzines i oliveres, espai d'esbarjo per a tothom, racons on predomina la bellesa clàssica del jardí llatí, racons d'estil romàntic on la mà de l'home intenta dissimular-se entre les obres de la natura, camins que baixen serpentejant entretingudament per la vessant de la muntanya, museu a l'aire lliure de tot allò que fa referència a la indústria i a l'agricultura tradicionals amb una immensa premsa d'oli, trulls de molí d'oli, una premsa de vi, un molinet de vent, una segadora fabricada a la Indústria Trepat de Tàrrega i un tractor Fordson de 1917 que va ser el primer de treballar les terres de l'Urgell.
Des dels miradors de la serra de Sant Eloi, que aprofiten antigues torrasses construïdes durant les guerres carlines del segle passat, s'observa una interessant panoràmica de Tàrrega. El primer que observem és la via del tren de la línia de ferrocarril Barcelona-Manresa-Lleida, el carrer del Segle XX amb l'edifici modernista de cal Maimó, amb una torreta acabada amb punxa al xamfrà i ornamentacions neogòtiques a la façana, que ens recorden l'arquitectura de Puig i Cadafalch; i la farinera Balcells, edifici exponent de l'arquitectura industrial modernista i construït durant els anys 20.

divendres, 15 d’agost del 2008

Geocaching. Montblanc "Sant Josep"

Montblanc 41° 22′ 38″ N, 1° 9′ 50″ E és la capital de la comarca de la Conca de Barberà. Té el títol de Vila Ducal des de 1387.El nucli antic fou declarat Conjunt Monumental i Artístic el 1947.El 1998 les pintures rupestres del terme foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO com a jaciment de l'Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica.

dimecres, 13 d’agost del 2008

Geocaching. La Fita Alta

La immensa plana d'Urgell, antigament seca i àrida, va canviar radicalment d'aspecte des que, a mitjan segle XIX, s'hi construí el canal d'Urgell, veritable artèria vital d'aquestes contrades. L'itinerari proposat condueix a la serra del tossal de les Tenalles i a la Fita Alta, cim de modesta altitud que és, però, el sostre de la comarca i un bon observatori de la plana d'Urgell i la seva rodalia. Des d'allà es pot admirar la magnífica labor de transformació realitzada pels pagesos d'aquesta terra amb l'ajut de nombroses sèquies. L'itinerari s'inicia a Sidamon, al peu de l'autovia A-2 entre Mollerussa i Lleida, en el seu punt km 480. Els punts d'interès són ell canal auxiliar d'Urgell, sota el tossal de les Tenalles i la Fita Alta.

dilluns, 11 d’agost del 2008

La Baronia de Maldà

El Sender de la Baronia de Maldà (PR-C 57) és un sender de petit recorregut de 15,250 km i de caràcter circular, adaptat per a excursions a peu i en bicicleta de muntanya. El sender discorre pels municipis de Sant Martí de Riucorb, Maldà i Belianes, passant pel Vilet, el camí de Llorenç, i Maldanell. El sender ofereix unes atractives vistes de la Vall del Corb, amb els seus camps d'olivera, d'ametllers i de vinya. En el recorregut hi ha cinc molins de farina de l'època feudal: el Molí del Fontova (s. XVIII), el Molí Rusquet (s. XIII-XIV), el Molí de la Torre (s. XII-XIII), el Molí de la Sinoga (s. XII-XIII) i el Molí de l'Horta (s. XIII).
El sender de la Baronia de Maldà és un sender de dificultat baixa, apte per a tots els públics. El temps estimat per completar aquest itinerari és d'unes 4 hores per a les excursions a peu i d'una hora per a les excursions en bicicleta.

dijous, 7 d’agost del 2008

Geocaching. Santuari del Tallat

El santuari del Tallat 41° 28′ 55″ N, 1° 8′ 15″ E es troba situat al cim d'un turó de 787 metres d'altitud de la serra del mateix nom, al límit de les comarques de l'Urgell i la Conca de Barberà. La seva silueta de pedra blanca és visible des de molts llocs de les comarques properes. Fou fundat el 1354 per un grup de devots de la parròquia de Rocallaura. Fou priorat de Poblet. La imatge de la Mare de Déu del Tallat, d'alabastre de color negre, es troba en un cambril a l'església de St. Llorenç, a Rocallaura. El lloc constitueix un impressionant mirador de la zona. S'accedeix al santuari a través d'una carretera de 3,2 km que enllaça amb la carretera comarcal LP-2335, un trencall de la C-14 Tàrrega-Montblanc entre les poblacions de Belltall i Solivella, en plena Ruta del Císter.