Caldes de Montbui
41° 37′ 58″ N, 2° 10′ 3″ E és un poble que situat a poc més de 25 km de
Barcelona, gira des de temps remots entorn de l'aigua calenta. Té el privilegi de ser el primer poble termal de
Catalunya i de posseir les termes romanes més ben conservades de la
Península Ibèrica. Aquest atractiu es completa amb altres al·licients que fan de la vila termal un centre turístic, cultural, esportiu, i natural. Disposa d'una bona situació geogràfica, un clima suau i unes aigües que broten a 76ºC de temperatura, una de les més elevades d'Europa i amb més d'1.000.000 de litres diaris. Aquestes estadístiques han configurat la vida d'aquesta població de 15.536 habitants segons el cens de l'any 2004.
El centre del casc antic està situat a la plaça de la Font del Lleó, seu del Ajuntament, les termes romanes, i la Font del Lleó. La plaça comparteix protagonisme amb la Plaça del Canaletes, situada entre el carrer Major i el de Pi i Margall, on realment està situat el cor comercial i social de la població.
Caldes de Montbui està en la comarca del
Vallès Oriental al límit amb el
Vallès Occidental, creix en part sobre la plana i en part sobre la serralada septentrional que tanca la comarca vers el nord (el pic del Vent o de Sant Sebastià, i el Farell, de 805 m.). És travessat, de nord a sud, per la riera de Caldes, que envolta la població i conflueix amb diversitat de torrenteres. Però, sens dubte, el més destacat de la seva
hidrologia són els seus afloraments d'aigües minerals i termals, condicionats per les fractures i plegaments propis de la seva
geologia particular. Amb presència econòmica dels tres sectors de producció segueix, però, progressant la general tendència cap a la terciarització professional i un abandonament sistemàtic del treball agrícola. No es aliena a aquesta inversió econòmica la revitalització de la funció balnearia, i conseqüentment també turística, de la vila.
El Dolmen de la Serra Cavallera és un monument megalític pertanyent al Neolític, destinat a funcions funeràries. S'atribueix a l'Edat de Bronze Mitjà (2700 a.C.). Està situat a la Serra Cavallera, abans anomenada Serra-Llosa o serra de la Llosa, a una alçada de 418 m. És el dolmen més septentrional dels coneguts fins ara en el megalitisme català.El Dolmen, que havia estat mig desplomat des del 1977, a causa d'excavacions incontrolades, ha estat redreçat entre finals del 2006 i principis del 2007. El projecte de restauració ha estat a càrrec del Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l'Arquitectura Rural i Tradicional (Geseart). Segons les indagacions d'aquest grup d'arqueòlegs el Dolmen va quedar descalçat arrel d'una excavació feta el 1961 i de posteriors buidatges de la cambra, que van afectar els fonaments de les lloses. L'any 1977 la llosa de llevant es va ensorrar i va quedar soterrada dins la cambra. La caiguda va tombar la coberta i el seu pes va fer una escletxa a l'altre lateral, que, no obstant això, va romandre dret. Sembla, a més, que van desaparèixer dos frontals que formaven part del Dolmen i no descarten que es puguin trobar entre les lloses del Dolmen.
Escolars. 
