diumenge, 25 de gener de 2009

Geocaching. Dolmen de Serra Cavallera

El Dolmen de la Serra Cavallera és un monument megalític pertanyent al Neolític, destinat a funcions funeràries. S'atribueix a l'Edat de Bronze Mitjà (2700 a.C.). Està situat a la Serra Cavallera, abans anomenada Serra-Llosa o serra de la Llosa, a una alçada de 418 m. És el dolmen més septentrional dels coneguts fins ara en el megalitisme català.El Dolmen, que havia estat mig desplomat des del 1977, a causa d'excavacions incontrolades, ha estat redreçat entre finals del 2006 i principis del 2007. El projecte de restauració ha estat a càrrec del Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l'Arquitectura Rural i Tradicional (Geseart). Segons les indagacions d'aquest grup d'arqueòlegs el Dolmen va quedar descalçat arrel d'una excavació feta el 1961 i de posteriors buidatges de la cambra, que van afectar els fonaments de les lloses. L'any 1977 la llosa de llevant es va ensorrar i va quedar soterrada dins la cambra. La caiguda va tombar la coberta i el seu pes va fer una escletxa a l'altre lateral, que, no obstant això, va romandre dret. Sembla, a més, que van desaparèixer dos frontals que formaven part del Dolmen i no descarten que es puguin trobar entre les lloses del Dolmen.

dissabte, 17 de gener de 2009

Geocaching. Bellaterra Stop

Trobat!!!
Nosaltres hi passem bastant sovint per aqui. Ens ha costat 3 cops per trobar-lo, tot i així el GPS ens dona un error de 6 metres.

Geocaching. Jerarquia Infernal


Trobat!!!
El lloc es molt transitat amb gent amunt i avall, pero l'hem trobat a la segona.

Gracies.

Geocaching Misterio en el Oriente Express

La zona oest del parc de Catalunya, al voltant de la masia de Can Rull, ha incorporat, durant el procés d'urbanització i enjardinament, un circuit ferroviaria com a element d'atracció per al públic i com a equipament per als serveis del parc.És un circuit de tres quilòmetres de llargada, de dos amples de via, amb vin-i-tres minuts de trajecte i tots els ingredients necessaris per a gaudir d'un viatge amè (un viaducte, sis túnels, etc.) fet que el converteix en un dels circuits més grans i atractius d'Europa.El Circuit Ferroviari del Parc de Catalunya va ser inaugurat el dia 6 de juliol de 1997 i ja és una activitat estable dins del parc de Catalunya. És també un element pedagògic que permet entendre el funcionament d'una màquina de vapor i la gestió d'una línia ferroviària.El circuit ferroviari disposa d'uns horaris fixos que permeten gaudir de les instal.lacions durant tots els caps de setmana i festius de l'any i incorpora la possibilitat de realitzar visites concertades per a grups, prévia reserva.

dilluns, 5 de gener de 2009

Reis 2009 a Sant Joan Despí

L'astròleg Sadurní rebrà un any més a Ses Majestats al recinte firal (17 hores), on els nens i les nenes esperen, tot mirant el cel, l'arribada de Melcior, Gaspar i Baltasart. Després, des d'aquest matiex punt començarà una gran cavalcada per tots els barris de Sant Joan Despí.

diumenge, 4 de gener de 2009

Geocaching. Plaça Catalunya-Sabadell

Trobat!!!
L'hem trobat a la primera i el parc ja el coneixem.
Gracies.


El parc de Catalunya ocupa una extensió de 43 ha., des de l'Eix Macià fins a Can Rull que inclou la masia de Can Rull. La part més propera a l'avinguda de Francesc Macià ja ha estat urbanitzada, s'hi ha construït el llac i s'hi han incorporat diversos serveis. Al parc hi ha dues escultures: "Arbre de ferro" d'Antoni Marquès, situada al centre del terreny, i "A de barca" de Joan Brossa, a la gespa del costat del llac. A l'entrada pel carrer de Lluís Companys hi ha una zona de jocs infantils amb gronxadors, tobogan, etc.A la zona de Can Rull s'hi ha construït un circuit de tren en miniatura , amb l'estació al costat de la masia de Can Rull, una casa basilical amb vestigis arquitectònics del segle XV. A la font de Can Rull hi ha una zona de pícnic amb una font d'aigua de mina. A la part més alta del parc hi ha l'observatori astronòmic. És un edifici municipal gestionat per l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, entitat de gran prestigi en el món científic i amb gran nombre de socis. Hi ha una exposició permanent, una biblioteca i el telescopi privat més gran d'Europa. Es fan sessions públiques d'observació a hores convingudes. Té un auditori per a 40 persones.

diumenge, 28 de desembre de 2008

Geocaching. Fontsanta

El Parc de la Fontsanta està situat a la part alta del terme de Sant Joan Despí, al costat de TV3, i pren el seu nom de la riera d'aigua sobre la qual ha nascut.Al parc se celebren les Festes de Carnaval, el Dia de la Truita, diversos Actes de la Festa Major (juny), animació infantil (juliol), el Racó de música i cinema al parc (juliol i agost) i l'Onze de Setembre. S'hi fan, a més, competicions de ping-pong, voleibol i bicicletes i la Cloenda dels Jocs Escolars.

Geocaching. Citilab-Cornellà

Cornellà de Llobregat 41° 21′ 50″ N, 2° 4′ 36″ E és un municipi de la comarca del Baix Llobregat.
Està situat al marge esquerra del riu Llobregat i el seu terme municipal limita amb els de Sant Boi de Llobregat i el Prat de Llobregat al sud, l'Hospitalet de Llobregat a l'est, Sant Joan Despí a l'oest i Esplugues de Llobregat al nord.

dissabte, 27 de desembre de 2008

Visita al Circ Raluy

Avui hem estat al Circ Raluy a Barcelona, ens a agradat molt, ens ho hem passat d'alló més bé, sobretot les nenes. Tots pintats i amb aquella vestimenta feien goig. Tot aixó ha sigut possible gracies a una amiga que es diu Esther, moltes gracies!!!


dimarts, 23 de desembre de 2008

Geocaching. Miranda d'en Puntes

Hola, sóc a la miranda d'en Puntes. I a on punyetes és? Doncs es una miranda o glorieta situada al capdamunt del Ramassar i des d'on es pot veure el Vallès a ran de plana. Abans s'hi anava d'excursió, a peu. Eren temps de fontades i parar la fresca. Ara l'espai ha quedat aïllat pel trinxat de la ronda nord. Al seu costat hi ha els quaranta pins. No els he comptat mai, però és una pineda singular, on els tudons fan estada. Amb el pas dels anys i que la gent s'ha motoritzat, l'espai ha estat molt degradat per tota mena de brutícia produïda per gent incívica. També és un punt de trobada nocturna per a parelles fogoses disposades a fer servir totes les marxes. Des d'aquí podem veure el castell de la Roca al fons, amb el Mogent de coixí i l'autopista amb la gran caixa recaptadora del peatge. Tenim la ronda Nord, la Torreta i el pla del Ramassar, on abans hi havia vinyes i ara tot és ciment. Un seguit de muntanyes l'envolten des del Montseny fins al Tibidabo. És terme de la Roca. La singularitat d'aquesta construcció és que es va fer tan sols per gaudir del paisatge sense cap altra pretensió. La va fer la família Puntes, amos i senyors de totes aquelles terres. A Granollers queden vestigis d'aquesta família, com la casa de can Puntes, al carrer santa Elisabet, on fins fa poc hi havia l'escola de música del Mestre Ruera, però també tenien altres possessions a Vilanova del Vallès. La miranda també ha estat malmesa amb pintades de tota mena i l' Ajuntament de la Roca va fer-hi una intervenció pintant-la de blanc i canviant-li tota la fesomia original. Però no se sap com, de la nit al dia, la seva cúpula ha estat pintada de color vermell i taques blanques i s'ha transformat en un gran bolet on fan estada tots els barrufets perduts del Vallès.

Geocaching. Vilanova

El terme de Vilanova del Vallès 41° 33′ 19″ N, 2° 17′ 11″ E està en el límit, en direcció Sud-Est entre les comarques del Vallès i el Maresme, i està disposat segons la direcció Nord-Est, Sud-Oest del riu Mogent seguint la mateixa direcció que la Serralada Prelitoral.
Els turons més prominents són els Turons de Céllecs (Turó de Mataró 504 m., Turó del Castell 530 m. junt al Poblat Ibèric, Turó Rodó 516 m., Turó de les Encontrades 530m., i el Turó de Can Tarascó de 483 m.) que estan al límit Est del Terme municipal en la Serralada Prelitoral. Aquesta cadena de muntanyes permet l'accés al terme de Vilanova a través del Coll de Parpers en el terme de la Roca, i a través del Coll de Font de Cera situat entre els termes d'Alella i Vallromanes.
Aquesta zona muntanyosa aporta les seves aigües a la conca del riu Mogent a través dels torrents de Cal soldat, de Can Pei, del Contravent i de les Ginestelles.
La vall del riu Mogent caracteritza a la depressió del Vallès i ha estat el pas de migracions poblacionals que s´han produit al llarg del temps. És en aquest encreuament de camins, del Masnou a Granollers i de Sant Adrià a la Roca que ha crescut el nucli de Vilanova del Vallès.

diumenge, 21 de desembre de 2008

Geocaching. Togores


Togores 41° 34′ 5.09″ N, 2° 7′ 24.12″ E és un nucli de població del municipi de Sabadell, al Vallès Occidental. El 2005 comptava amb 36 habitants censats.

Geocaching. Mercat Central

Sabadell 41° 32′ 54.93″ N, 2° 6′ 27″ E és una ciutat de la comarca catalana del Vallès Occidental, de la qual és actualment cocapital (juntament amb Terrassa). És la segona ciutat en població de la seva comarca i la cinquena de Catalunya, amb 201.712 habitants el 2007. L'existència del nucli de població en si es remunta com a mínim a fa 3.500 anys, com ho demostren troballes arqueològiques a la zona de Can Roqueta i Can Gambús.
La ciutat va ser pionera en la revolució industrial a Catalunya dins el sector tèxtil, i a mitjans del segle XIX es convertí en la ciutat llanera més important de l'Estat Espanyol, rebent el sobrenom de la Manchester catalana. Encara avui en dia es poden veure nombrosos vapors, la majoria dels quals han estat reconvertits en seus de serveis socials com ara biblioteques o l'Àrea de Joventut. Aquesta herència tèxtil va deixar un marcat caràcter industrial a la ciutat que encara és present avui en dia. Al llarg de les últimes dècades, Sabadell s'ha anat diversificant vers el sector serveis, amb l'aparició i desenvolupament de diverses empreses sabadellenques.

Geocaching. Panoràmica Puig Rodó

Iniciarem la ruta al capdamunt de la urbanització de Les Marines. Per arribar-hi, cal prendre el trencall que, des del quilòmetre 16,2 de la carretera de Castellar a Sant Llorenç Savall, s’enfila vers aquesta urbanització. Pujarem pels costaruts carrers fins a assolir la part alta del carrer de les Baumes on deixarem el cotxe, al costat d’una caseta de la companyia elèctrica. Comencem a caminar pel carrer més enlairat de la urbanització -camí del Daví- en direcció a ponent. De seguida deixarem les cases enrera i el camí asfaltat esdevindrà una pista de terra.
10 minuts: arribem a un collet amb una cruïlla de pistes. Prenem la de l’esquerra que ressegueix la carena en direcció est. Set o vuit minuts més tard la pista es bifurca: seguim per la de la nostra esquerra que de seguida esdevé un menut corriol carener que s’enfila fins el cim del Puig Rodó.

25 minuts (15 minuts): Puig Rodó. La panoràmica sobre la Vall de Mur, a ponent, és extraordinària. Els menuts camps de conreu dels masos del Dalmau i del Daví destaquen enmig de l’espès bosc que cobreix l’enorme clotada, tancada per les cingleres que baixen de l’imponent massís de Sant Llorenç del Munt.

dissabte, 11 d’octubre de 2008

Excursió amb peques a la Mola

La Mola 41° 38′ 28.16″ N, 2° 1′ 8.57″ E és el punt culminant del massís de Sant Llorenç de Munt i del Vallès Occidental amb els seus 1.101,9 m d'altitud[1]. Al seu cim es troba el Monestir romànic de Sant Llorenç de Munt.
Està situat dins la Serralada Prelitoral entre la riera de les Arenes i el riu Ripoll, dintre del terme municipal de Matadepera i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Separa les conques del Llobregat i el Besòs. D'altres poblacions properes són Terrassa, Castellar del Vallès, Mura, Sabadell i Sant Llorenç Savall.
Format per conglomerats presenta un relleu característic format per una successió de cingles combinats amb franges de relleu més suau que corresponen a una alternança de capes de sediments amb diferent resistència a l'erosió. Les capes dures s'erosionen més lentament i en el seu retrocés poden deixar testimonis en forma de monòlits com el Cavall Bernat o la Castellassa de Can Torres, visibles des de bona part de la plana vallesana, i el conegut com a Cova del Drac on la llegenda medieval situa el cau d'un d'aquests animals mitològics. Com a tot el massís, les coves i avencs són habituals (cova del Manel cova del Frare, avenc de can Pobla).

La Mola és un cim molt amenaçat per la pressió humana, la proximitat a un àrea tan poblada com el Vallès, el monestir del seu cim i la possibilitat d'accedir amb cotxe a més de 800 m fa que sigui molt visitat, però hi ha un aspecte encara més agressiu sobre el medi natural: les construccions de les urbanitzacions de Matadepera s'enfilen fins els 700 m d'altitud, a les portes de la primera cinglera. I aquestes construccions no són herència del passat, hi ha construccions recents (2005) sota el Cap de Mort i la Roca de les Onze Hores.

dissabte, 4 d’octubre de 2008

Castell de Clasquerí

El castell de Castellar, conegut també amb el nom de castell de Clasquerí o dels Clasquerí, està situat a la riba dreta del Ripoll en un turó envoltat arreu per barrancades que el fan de difícil accés.El castell té planta trapezoïdal, dues torres i un pati central, amb un pou i les escales per accedir al primer pis. Dues ales afegides i una torre a l’angle el tanquen. L’edifici té planta baixa i dos pisos. L’aspecte actual del castell és el resultat de les reformes fetes per Guerau de Clasquerí el 1335. I també per les que es van fer a finals del segle XIX i inicis del XX. Han quedat poques restes del seu origen altmedieval, entre les que es troben l’arc d’entrada de mig punt. Dins el conjunt es troba la capella de Santa Bàrbara, d’una sola nau i estil gòtic, amb absis de planta de mig decàgon i elevat a l’exterior amb merlets petits i esglaonats. Té pintures del barceloní Pere Serafí (1548).El primer document que es coneix que parla del castell està datat l’any 1010, tot i que hi ha alguna referència anterior (912) al castrum kastellare, que no se sap ben bé si és el castell o la unitat territorial que ha donat lloc a Castellar. El castell ha passat pel domini de la família dels Montcada, fins que fou primer cedit a Pere de Clasquerí (1310), i finalment comprat per Guerau de Clasquerí. L’actual propietari és descendent de la família Clasquerí, i els Meca i els Sentmenat, que s’hi emparentaren als segles XVI-XVII i XVII-XIX.

diumenge, 21 de setembre de 2008

Geocaching. Caldes de Montbui

Caldes de Montbui 41° 37′ 58″ N, 2° 10′ 3″ E és un poble que situat a poc més de 25 km de Barcelona, gira des de temps remots entorn de l'aigua calenta. Té el privilegi de ser el primer poble termal de Catalunya i de posseir les termes romanes més ben conservades de la Península Ibèrica. Aquest atractiu es completa amb altres al·licients que fan de la vila termal un centre turístic, cultural, esportiu, i natural. Disposa d'una bona situació geogràfica, un clima suau i unes aigües que broten a 76ºC de temperatura, una de les més elevades d'Europa i amb més d'1.000.000 de litres diaris. Aquestes estadístiques han configurat la vida d'aquesta població de 15.536 habitants segons el cens de l'any 2004.
El centre del casc antic està situat a la plaça de la Font del Lleó, seu del Ajuntament, les termes romanes, i la Font del Lleó. La plaça comparteix protagonisme amb la Plaça del Canaletes, situada entre el carrer Major i el de Pi i Margall, on realment està situat el cor comercial i social de la població.
Caldes de Montbui està en la comarca del Vallès Oriental al límit amb el Vallès Occidental, creix en part sobre la plana i en part sobre la serralada septentrional que tanca la comarca vers el nord (el pic del Vent o de Sant Sebastià, i el Farell, de 805 m.). És travessat, de nord a sud, per la riera de Caldes, que envolta la població i conflueix amb diversitat de torrenteres. Però, sens dubte, el més destacat de la seva hidrologia són els seus afloraments d'aigües minerals i termals, condicionats per les fractures i plegaments propis de la seva geologia particular. Amb presència econòmica dels tres sectors de producció segueix, però, progressant la general tendència cap a la terciarització professional i un abandonament sistemàtic del treball agrícola. No es aliena a aquesta inversió econòmica la revitalització de la funció balnearia, i conseqüentment també turística, de la vila.

dijous, 11 de setembre de 2008

Diada 11 de Setembre

L'Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, es commemora la caiguda de Barcelona després de mesos de setge en 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la que els Borbó (amb el seu candidat, el futur Felip Vè) i els Austries (amb el arxiduc Carles) lluiten per tota Europa per la corona d'Espanya, on va tenir caràcter de guerra civil perquè n'hi ha partidaris dels dos candidats en tot el territori, encara que majorment concentrats els del Borbó al Regne de Castella i els de l'austríac a la Corona d'Aragó. Amb la victòria del Borbó, s'implanta un sistema polític uniforme, derogant-se els privilegis nobiliaris i els sistemes legals provinents dels diferents Regnes medievals que formaven Espanya. Per això, l'11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.
El Parlament de Catalunya, l'any 1980, va declarar-la institucionalment com a festa nacional de Catalunya. L'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia de 2006 declara: "Catalunya, definida com a nacionalitat en l'article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l'himne". L'article 8.3 estableix: "La festa de Catalunya és la Diada de l'Onze de Setembre".
Les entitats i els partits polítics tradicionalment fan ofrenes florals, tant a Barcelona com a la resta del Principat, als monuments de Rafael Casanova (1660-1743) que va morir 30 anys desprès en Sant Boi de Llobregat on va seguir exercint com a advocat, i Josep Moragues i Mas (1669-1715) que va ser executat pel delicte de rebel·lió.
Les organitzacions i grups independentistes també presenten ofrenes al Fossar de les Moreres, on foren enterrats els defensors morts durant el setge de la ciutat.
Al llarg del dia hi ha manifestacions, concerts i s'organitzen parades informatives amb un caire reivindicatiu o festiu. Molts ciutadans pengen banderes catalanes o estelades en llurs balcons.
També es canta l'himne de Catalunya, Els Segadors.

diumenge, 7 de setembre de 2008

Geocaching. Sant Sebastià de Montmajor

Sant Sebastià de Montmajor, al Vallès Oriental, està situat entre les muntanyes de Gallifa i del Farell. És un dels exemples que s'han conservat de sagrera medieval.
L'alou de Sant Sebastià de Montmajor està documentat des del 1065, i el 1098 ja pertanyia al monestir de Sant Cugat. Durant els primers temps de repoblació, algunes parcel·les de terra van ser donades a l'orde de Sant Benet. I amb l'auspici d'aquest orde es van fundar parròquies com la de Sant Sebastià de Montmajor. Aquestes parròquies, en beneficiar-se dels acords de pau i treva, van donar lloc a petits nuclis de poblament. El 1216, el bisbe de Barcelona va confirmar la donació de Sant Sebastià a l'església de Caldes. Al cap de molts anys, el 1868, va ser declarada parròquia independent i li van ser agregades cases de la parròquia de Gallifa com Ginestós, Salví, Montbou o Oller, entre d'altres. L'església consta d'una sola nau de volta de canó, amb un gran absis quadrangular. El transepte presenta absidioles semicirculars. Al creuer hi ha el campanar de planta quadrada, de dos pisos.

Geocaching. Gorg d'en Pèlags

El Gorg d'en Pèlags, és un petit gorg situat a les afores de Caldes de Montbui, on antigament i quant no hi havia piscina municipal la gent del poble shi anava a banyar.

Un lloc digne per veure, llastima que ens vam deixar la càmara de fotos i no vem poder fer fotos. Pero segurament algun altre dia i tornarem.

Geocaching. Pic del Vent

Pic del Vant, situat a la muntanya del Farell, molt malmesa per les pedreres i urbanitzacions. No obstant això el recorregut passa per indrets de camps i bosc. Al cim, magnífica panoràmica del Vallès, Collserola, serra de Marina, Montseny, Sant llorenç del Munt, Bertí, Port del Compte, Puigmal.

dissabte, 6 de setembre de 2008

Geocaching. Puig de la Creu

Ja hi haviem pujat, pero i vam tornar a pujar per trobar el catxé i el vam trobar.

dijous, 4 de setembre de 2008

Geocaching. Sant Salvador

L'Església de Sant Salvador es va començar a construir l'any 1955. El seu dissenyador, arquitecte de l'entorn de Gaudí i influenciat pel noucentisme, que és autor de diversos edificis religiosos, utilitza un llenguatge arquitectònic i decoratiu propi del romànic.L'església té un campanar de planta quadrangular i alçat prismàtic; un claustre i un porxo d'ingrés. Els capitells de la majoria de les columnes estan decorats per Camil Fàbregas i Dalmau.

Geocaching. Pou de glaç St Oleguer

El pou de glaç de Sant Oleguer, també conegut com a pou d'en Bruguera, es troba documentat als segles XVII i XVIII. Va ser construït poc abans del 1678 per Domènec Bruguera, pagès sabadellenc.És un testimoni de la importància que prengué la indústria del gel natural durant aquests dos segles. El pou fou originalment de propietat privada i, en data no precisada, el pou va passar a ser explotat pel Comú de Sabadell.És una edificació cilíndrica, encaixada al sol aprofitant la inclinació del terreny, amb una coberta octogonal que és l'únic element que es veu des de l'exterior. Ha estat restaurat l'any 1995.E El pou és una edificació cilíndrica, de 8,80 metres de diàmetre interior i amb una alçada d'11 metres. El gel s'hi emmagatzemava durant l'hivern i, amb l'arribada de la calor, es descarregava progressivament segons la demanda.

dimecres, 3 de setembre de 2008

Geocaching. Fontsanta II

El Parc de la Fontsanta està situat a la part alta del terme de Sant Joan Despí, al costat de TV3, i pren el seu nom de la riera d'aigua sobre la qual ha nascut. Fa molt de temps, on ara hi ha situat el parc hi hagué un abocador. Avui dia, una gran esplanada arbrada i un conjunt de plataformes i terrasses a diferents nivells són els elements principals del parc de la Fontsanta. Gairebé tots els seus espais són oberts, pensats per a activitats de joc i passeig. Es pot dividir en dues zones diferents. Per una banda, l'esplanada del sector sud, i per una altra les terrasses. Una d'elles, situada al costat de la piscina, conté un àrea de picnic. Una curiositat sobre aquest parc és que, en un dels seus racons, creix una flora i una fauna pròpies, a causa de l'aigua que hi aflora al voltant i que fa que hi existeixi un biotop especial.